C/ Basea 8, 1r 2a (08003) Barcelona +34 629 07 25 96
Notícies

Divendres passat vàrem iniciar a Madrid el Programa de Transformació Relacional (PTR).

El programa va dirigit a professionals i persones individuals que vulguin ampliar les seves capacitats de relació amb altres persones. Està molt indicat en l’àmbit professional i en la gestió de projectes atès que proporciona eines útils per evitar o dissoldre conflictes entre persones i equips que impedeixen el correcte desenvolupament de qualsevol projecte.

Consta de tres sessions de treball: presencial, individual i en equip. Els assistents aprendran a construir i gestionar xarxes relacionals que els ajudaran a complir els seus reptes professionals i somnis personals, mitjançant relacions saludables i poderoses.

El programa ofereix nombrosos beneficis als seus participants:

  • Ampliar les capacitats de relació amb els altres.
    Equilibrar el demanar i l’oferir.
  • Millorar la capacitat de generar acords, evitant incompliments i equilibrant expectatives.
  • Reconèixer les fortaleses pròpies i les dels altres, així com tot allò que es pot millorar.
  • Escoltar donant el temps necessari per percebre sense prejudicis als altres i a les situacions, contrastant les diferents realitats i percepcions.
  • Gestionar xarxes relacionals que permeten que els reptes professionals i els somnis personals puguin complir-se.
  • Construir xarxes de relacions personals i professionals saludables i poderoses articulant converses per crear, enfortir i restablir vincles.

0

Notícies

Els dies 13 i 14 de març, Gemma Segura, membre del consell executiu de l’IR, va impartir la 3a sessió del 1r nivell del Programa en Lideratge Relacional a Jesuïtes Educació. Aquest programa, que és la tercera edició que es realitza, aquest any està format per 26 persones de les diferents escoles de JE.

En aquesta 3a sessió es van treballar eines, mètodes i pràctiques per comprendre la importància de les emocions en les dinàmiques i els estils relacionals dels equips, així com la forma d’incloure la mirada de les emocions en la gestió de situacions de conflicte.

El pròxim mes de maig es realitzarà l’última sessió d’aquest primer nivell, que continuarà durant dos cursos més.

0

Notícies

Divendres passat, Esther Trujillo del Consell Executiu de l’IR, va realitzar a Madrid una activitat internacional en anglès.

La sessió es va iniciar amb una primera entrevista a sobre la seva experiència i aprenentatge en el món directiu com a dona i mare.

Seguit d’una activitat grupal, la finalitat de la qual va consistir a debatre en grups sobre una sèrie d’afirmacions, es van elaborar arguments a favor i en contra d’aquestes afirmacions. Amb això, es va pretendre que es fes l’esforç de veure les coses des d’un altre angle i valorar totes les opinions, les que coincideixen amb les que un mateix té i les que no.

Finalment, es van exposar els resultats. Mentrestant, els participants es col·locaven a la sala, en un costat o un altre, segons el que opinaven a favor o en contra dels arguments presentats.

La presentació es va clausurar amb una proposta i un compromís per part de cada grup participant.

0

Notícies

Treballem amb gerents de SEAT el desenvolupament de competències per conversar de forma eficient equilibrant la discrepància i el reconeixement.

El treball per projectes i l’orientació a la innovació contínua requereix una predisposició al diàleg que faciliti construir solucions i accions compartides.

Cooperar, anticipar-se i actuar impliquen conversar i, per a això, cal assentar i incorporar noves competències.

El Model de Transformació Relacional (MTR) ofereix un esquema que permet treballar de forma clara i concreta l’eix d’una conversa: l’emoció, el reconeixement i els compromisos, i desenvolupar les competències del demanar, oferir, acordar, escoltar i reconèixer implícites en l’acte de conversar.

Conversar evita generar converses pendents, bloquejos que afecten directament la productivitat.

Conversar incentiva la transversalitat i la transparència i permet transformar l’organització cap a models orientats a la innovació i a la definició de reptes compartits.

Conversar és rendible.

0

Notícies

Aquesta setmana hem realitzat una sessió en anglès d’integració de dos equips de diferents països d’una important empresa d’entreteniment audiovisual, basant-nos en la trobada i el reconeixement amb relacions saludables.

Amb l’objectiu de:

  • ampliar les capacitats de relació amb els altres;
  • millorar la capacitat de generar acords, evitant incompliments i equilibrant expectatives;
  • reconèixer les fortaleses pròpies i les dels altres;
  • escoltar donant el temps necessari per percebre a l’altre i a les situacions, sense prejudicis, contrastant les diferents realitats i percepcions;
  • gestionar xarxes relacionals que permetin que els reptes professionals i els somnis personals puguin complir-se;
  • construir xarxes de relacions personals i professionals saludables i poderoses articulant converses per crear, enfortir i restablir vincles.
0

Notícies

El passat 15 de febrer va finalitzar la 2a edició del programa de Direcció i Gestió Relacional de Centres i Equips Educatius per als col·legis de les Mercedàries de la Caritat.

Entre les dues edicions han passat els equips de Direcció dels 10 col·legis que les Mercedàries tenen per tot el territori espanyol, un total de 50 persones responsables de Liderar un canvi educatiu basat en els vincles significatius i les relacions de qualitat.

Al llarg del programa s’han anat compartint reflexions i incorporant eines per transformar, des del compromís, el Desenvolupament d’un model d’Educació Relacional basat en la Pedagogia del Reconeixement.

Alguns dels aspectes treballats durant el programa, i que formen part de les seves accions de desenvolupament, han estat:

  • La presa de consciència del seu Estil Relacional i de l’impacte en la manera de relacionar-se, dirigir i educar.
  • La transformació dels models de convivència educativa, creant una cultura de relacions basada en la trobada, el reconeixement i la legitimitat de totes les persones.
  • La millora de la qualitat de les relacions dins l’Equip de Direcció i amb els grups d’interès vinculats a l’activitat educativa, generant vincles de confiança.
  • Les formes i mètodes d’evitar bloquejos en les relacions entre els professionals i amb les famílies.
  • El desenvolupament de les competències relacionals en el marc educatiu amb col·laboradors, famílies, nens i nenes.
  • La creació de converses “significatives” per crear vincles sòlids que permetin fer possibles i sostenibles els resultats en el procés educatiu.
  • La construcció d’un Estil Relacional Educatiu coherent amb els valors de l’ideari educatiu de les Mercedàries.
  • La importància de fer visible l’invisible, nens, famílies, professionals…

Aquest ha estat un equip amb un alt nivell de capacitat i compromís, amants de la seva professió i conscients del valor dels vincles significatius en el món educatiu.

El programa ha estat organitzat conjuntament per la Fundació SM, de la mà de Paula Benito, per Anna Rubí, membre del Consell Executiu de l’Institut Relacional, i Lorda Otaegui, col·laboradora de l’IR. Elles han estat les persones que han acompanyat en el procés que ha tingut una durada de dos cursos escolars.

Han intervingut també Susana Reyes, membre del Consell Executiu, i Neus Salvo, col·laboradora de l’IR.

0

Notícies

Divendres passat, 8 de febrer, Joan Quintana, director de l’Institut Relacional, va participar en una sessió de treball amb la junta i socis de la Societat Catalana de Mediació en Salut per construir estratègies de desenvolupament per augmentar la presència de la mediació en les institucions sanitàries com una necessitat, un instrument de qualitat i una oportunitat de millora.

Es van treballar les dimensions a considerar (legal, màrqueting i comunicació, evidències…) i dels actors que són necessaris per normalitzar la Mediació i crear condicions per generar més impuls institucional.

0

Blog
1. Clarita Tras un año de dolorosa enfermedad, el padre de Clara falleció. Durante aquel tiempo, Clara, de seis años, fue apartada de la familia y puesta a cargo de unos tíos. Su única hermana, de dieciséis años, se quedó en la casa al lado de la madre presenciando el derrumbe que se avecinaba. La pequeña no recordaba que nadie le hubiera contado lo de la enfermedad de su padre. Solo aprendió a reconocer que la salud del padre mejoraba o empeoraba según lo fuerte o débil del volumen de la radio de la casa de los tíos. Cuando el padre empeoraba la radio sonaba muy bajita. Un buen día, la madre de Clara se presentó en casa de los tíos para recogerla. Lo primero que le dijo fue “nunca más volverás a ver a tu padre. Se ha ido al cielo”. Ella no podía recordar ninguna emoción ante esa frase, solo un fuerte dolor y el deseo de reunirse con su papá, no importaba donde estuviera. Clara apenas reconoció a su madre. Sumergida en un dolor profundo, dejó de existir como madre a los 36 años, para convertirse durante años en una viuda con profundo dolor y  en duelo prolongado, luchando para sacar a las hijas adelante. Antes de fallecer, el padre dio dos últimos mandatos. A la hermana de Clara le dijo: “cuida de tu madre”. A la madre, le dijo: “vive”. Clarita cumplió seis años el mismo día que comenzó a ir a colegio. Curso tras curso, mientras crecía e iba pasando de nivel, solía escuchar a sus profesores esgrimiendo el mismo discurso una y otra vez: “siempre está en las nubes”, “se ausenta”; “no está atenta”; “no es capaz de aprender nada”; “es inteligente, pero no quiere o no le gusta trabajar”; “no tiene iniciativa”; “su comportamiento es malísimo…”. A veces, y para mayor vergüenza, esos comentarios se los decían a su madre en su propia presencia. Durante años Clarita rememoraba esas palabras y  su memoria emocional (implícita) fue construyendo un relato inconsciente de su memoria relacional. Sentía que era “defectuosa” desde el inicio. La percepción de sus limitaciones, la falta de atención, los despistes, la sensación de no ser capaz de ser eficaz, el sentimiento de desamparo, fueron generando una memoria (de nuevo implícita) de vergüenza de quien era. Ya de mayor, cuando Clara asistió a terapia , no recordaba prácticamente nada de su paso por la escuela. A duras penas a una amiga, o la cara de tres profesores, o una escena concreta con una profesora de Dibujo y las facciones  de una monja “que siempre estaba en la portería”. Aquella religiosa, menuda, muy viejita, se puso ante Clarita un día en el que se retrasaron a la hora de ir a recogerla. La monjita la agarró de la mano y le dijo “no te preocupes hija, que yo estoy aquí”. Pasados los años, Clara podía recordar hasta el olor de aquella. Tras diez años en el colegio, la memoria explícita de clara solo recordaba algunas escenas. Sin embargo, su memoria implícita  –la memoria de la emociones, sensaciones y la activadora de los patrones de acción– construía un mapa emocional que sustentaría su manera de interpretar el mundo y de relacionarse con él. Hasta el momento de la enfermedad de su padre, el conocimiento relacional implícito de Clara era de seguridad. Pero aquello se hizo añicos y le causó a Clara lo que hoy denominaríamos como “estado de shock traumático”. 2. El Reconocimiento de la Memoria Relacional implícita Las experiencias y vivencias relacionales construyen nuestro mapa emocional. Los vínculos seguros son determinantes para nuestra supervivencia y evolución sana e integral como personas. A través de las relaciones aprendemos las formas de enfrentarnos emocionalmente a la vida, a evaluar y a tomar decisiones. Estamos genéticamente diseñados para activar nuestras emociones mediante las relaciones. La vivencia que tenemos de nosotros mismos depende enormemente de nuestras circunstancias, es decir, del contexto relacional que nos rodea. Las relaciones conforman nuestra identidad con la que construimos lo que podemos o no sentir y pensar y que determinan nuestros patrones de comportament. 3. Acompañar desde el Reconocimiento Conocimiento, comprensión emocional y reconocimiento Conocer
  • ¿En qué situación estaba el contexto familiar antes y después de la muerte del padre?
  • ¿Qué había pasado con los vínculos? ¿La familia tenia algún tipo de vinculo seguro de soporte?
  • ¿Qué legado había dejado el padre a la madre y a la hermana?
  • ¿Qué había pasado con Clarita durante el año de su alejamiento de la familia?, ¿Qué vivencias había tenido en esos momentos?
  • ¿Cómo se sustentaba el sistema familiar?
  • ¿Había podido Clarita despedirse de su padre?
  • ¿Cómo era la mirada y la respiración de esa niña?
Comprender    Más allá del impacto de la muerte del padre, Clarita había perdido a su madre (el papel sostenedor de la madre) y a su hermana, la cual tuvo que poner su mirada en sostener, tanto como pudo, a la madre. Todos los vínculos seguros que habían formado parte de su primera infancia habían desaparecido y ella sentía un desamparo profundo. En una sesión, Clara me contaba que los sentimientos de “ser defectuosa” y la vergüenza profunda fueron apareciendo con el tiempo. Con los años pudo percibir la impotencia de la madre ante los comentarios recurrentes de los profesores… “No hay nada que hacer con ella…” Esa era una música constante en su vida. El estado de shock traumático de Clarita requeria la construcción de vínculos seguros, ser vista (ella, su contexto, sus vivencias), poder acompañarla a expresar y legitimar sus emociones y no solo en relación con el padre sino a su vivencia emocional fuera y dentro del colegio. Comprender que su “estar en las nubes” era producto de un shock de todo el sistema y que solo el amor y las relaciones significativas podían paliar su dolor. Reconocer Devolverle la mejor imagen de ella misma, ayudarla a construir un relato que le permitiera tejer una memoria emocional implícita de amor y sustento. Reconocer la necesidad de una relación segura, significativa, apreciativa de quien era y de cómo se sentía. El reconocimiento no es solo un hecho valorativo, es algo que permite construir memorias relacionales que determinaran el ciclo vital de la persona. Reflexión final Los educadores tienen la maravillosa oportunidad de ser generadores de patrones de vínculos seguros y muchos de ellos se forman y trabajan desde esta comprensión profunda. Reconocer como está construida la memoria de la experiencia relacional de cada uno de los alumnos es esencial para acompañarlos en su desarrollo vital como personas plenas. Parece vital conocer, comprender y reconocer nuestra propia memoria relacional implícita y el impacto de esta tiene en nuestra vida, en nuestras formas relacionales y en las maneras de valorar las diferentes situaciones de la vida además del fuerte impacto en lo que denominamos patrones automáticos de comportamiento. Este es uno de los principios básicos del Modelo de Transformación Relacional.
0

Notícies

El passat 1 de febrer va finalitzar la 2a edició del programa de Lideratge Relacional Educatiu en Jesuïtes Educació.

En dos cursos, un equip de 16 persones s’ha format en el model de lideratge relacional i han pogut incorporar en la seva responsabilitat i tasca educativa els següents beneficis:

  • Potenciar les xarxes de relacions necessàries per obtenir els resultats esperats.
  • Millorar la qualitat de les relacions entre els líders i grups d’interès vinculats a l’activitat educativa generant vincles de confiança.
  • Evitar bloquejos en les relacions professionals.
  • Augmentar la comprensió sobre com es relacionen amb les persones i equips, i com el seu estil de relació ajuda o bloqueja l’assoliment dels reptes educatius.
  • Ampliar competències de relació educativa amb els seus col·laboradors, equips, nens i nenes, pares i mares.
  • Facilitar converses de millora per crear vincles sòlids amb els equips per fer sostenibles els beneficis i els resultats.
  • Enfortir les relacions i construir organitzacions educatives amb més capacitat d’acció i adaptació.
  • Construir un estil de Lideratge Relacional coherent amb els valors de Jesuïtes Educació.

Gemma Segura i Toni Perramon, membres del Consell Executiu de l’IR, han estat les persones que han acompanyat aquest procés durant les diferents sessions desenvolupades des del passat mes de setembre.

0

Notícies

El Programa de Lideratge i Qualitat Relacional ofereix comprendre i practicar les dimensions més rellevants en la vida relacional de qualsevol ésser humà: la traça relacional (com aprenem a relacionar-nos amb les persones i les situacions), la dinàmica relacional (com ens relacionem amb els altres) i la presència relacional (la nostra manera de relacionar-nos en les nostres xarxes personals i professionals).

Els principis que es desenvolupen en el Programa de Lideratge i Qualitat Relacional es fonamenten en el Model de Transformació Relacional (MTR) que es troben descrits en el llibre “Relacions Poderoses”, escrit per Joan Quintana i Arnoldo Cisternas (Editorial Kairós, 2014).

El programa està dirigit a professionals amb responsabilitats sobre el desenvolupament de persones i equips en els àmbits de l’empresa, l’educació, la salut i l’acció social.

El nombre de participants es limita a 8 participants per la metodologia de treball personalitzat i d’aprenentatges entre iguals.

Els objectius:

  • Comprendre les dinàmiques de relació i la seva incidència en els processos d’evolució personal, professional, empresarial o social, des d’una posició de lideratge.
  • Capacitar als professionals per a la gestió de la qualitat de les relacions en les dinàmiques dels equips.

Descarregar el Programa de Lideratge i Qualitat Relacional

0

PREVIOUS POSTSPage 1 of 8NO NEW POSTS

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de privacidad, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies