ESCOLTAR I RECONÈIXER IDENTITATS

Viure ens mostra diàriament una evidència, que els humans som diferents, que les espècies són diverses i que convivim entre múltiples creences, maneres de sentir i de pensar.

La relació amb els altres és un acte que es fonamenta a veure l'altre i acceptar la seva diversitat i diferència, una condició necessària per poder conviure.

El llenguatge ens permet narrar el que som i definir els altres, i els altres ens van definint a nosaltres, construint una identitat personal i col·lectiva que ens facilita o limita el nostre fer, creant condicions per a la trobada o el desacord.

Narrem allò que per a nosaltres és real, definim allò convenient o inconvenient, creïble o increïble, propi o aliè i des d'aquesta subjectivitat definim els altres, amb el risc de quedar atrapats en les nostres creences i certeses que ens donen identitat.

Podem definir el que som per negació o per ressonància amb l'altre o podem definir-nos per la nostra capacitat de fer i compartir.

Vivim en interdependència constant, es pot negar l'altre, dominant-lo o destruint-lo, però no es poden dominar les identitats diverses que són consubstancials amb la vida.

Reconèixer l'altre implica escoltar i conversar per crear, enfortir o restablir vincles, des de la inclusió de pensaments, sentiments i acció, creant consensos que ens permeten actuar junts, reconeixent-nos i legitimant la diferència de l'altre.

Sense aquesta legitimitat, no es pot arribar a consensos ni es poden complir els possibles acords, ja que aquests es construeixen des de peticions i ofertes que no es consideren legítimes, ja que la relació s'estableix des de la negació de la identitat de l'altre.

Sense escolta i reconeixement neguem la nostra condició d'humans legítimament diversos.

Per JOAN QUINTANA.