ESTIMAR UN ÉSSER HUMÀ

Text d'Humberto Maturana. 1928-2021.

Des de l'Institut Relacional ens hem sentit sempre molt inspirats per la visió d'Humberto Maturana. La importància de veure l'altre, de fer visible l'invisible, han estat motors del nostre treball diari i han marcat el nostre horitzó com a equip. Per això, més que acomiadar aquest gran mestre xilè, honorem la seva vida difonent un bell text que resumeix allò a què aspirem, com a persones i com a societat: estimar-nos.

«Estimar un ésser humà és acceptar l'oportunitat de conèixer-lo veritablement i gaudir de l'aventura d'explorar i descobrir allò que guarda més enllà de les seves màscares i les seves defenses, contemplar amb tendresa els seus sentiments més profunds, les seves pors, les seves mancances, les seves esperances i alegries, el seu dolor i els seus anhels; és comprendre que darrere de la seva careta i la seva cuirassa, s'hi troba un cor sensible i solitari, famolenc d'una mà amiga, assedegat d'un somriure sincer en el qual pugui sentir-se a casa; és reconèixer, amb compassió respectuosa, que la desharmonia i el caos en què de vegades viu són el producte de la seva ignorància i la seva inconsciència, i adonar-te que si genera dissorts és perquè encara no ha après a sembrar alegries, i en ocasions se sent tan buit i mancat de sentit, que no pot confiar ni en si mateix; és descobrir i honrar, per sobre de qualsevol aparença, la seva veritable identitat, i apreciar honestament la seva infinita grandesa com una expressió única i irrepetible de la Vida.

Estimar un ésser humà és brindar-li l'oportunitat de ser escoltat amb atenció profunda, interès i respecte; acceptar la seva experiència sense pretendre modificar-la, sinó comprendre-la; oferir-li un espai en el qual pugui descobrir-se sense por de ser qualificat, en el qual senti la confiança d'obrir-se sense ser forçat a revelar allò que considera privat; és reconèixer i mostrar que té el dret inalienable de triar el seu propi camí, encara que aquest no coincideixi amb el teu; és permetre-li descobrir la seva veritat interior per si mateix, a la seva manera, apreciar-lo sense condicions, sense jutjar-lo ni reprovar-lo, sense demanar-li que s'emmotlli als teus ideals, sense exigir-li que actuï d'acord amb les teves expectatives; és valorar-lo per ser qui és, no per com tu desitjaries que fos; és confiar en la seva capacitat d'aprendre dels seus errors i d'aixecar-se de les seves caigudes més fort i més madur, i comunicar-li la teva fe i confiança en el seu poder com a ésser humà.

Estimar un ésser humà és atrevir-te a mostrar-te indefens, sense poses ni caretes, revelant la teva veritat nua, honesta i transparent; és descobrir davant de l'altre els teus propis sentiments, les teves àrees vulnerables, permetre-li que conegui l'ésser que veritablement ets, sense adoptar actituds prefabricades per causar una impressió favorable; és exposar els teus desitjos i necessitats, sense esperar que se'n faci responsable per saciar-les; és expressar les teves idees sense pretendre convèncer-lo que són correctes; és gaudir del privilegi de ser tu mateix davant de l'altre, sense demanar-li cap reconeixement, i d'aquesta manera, anar-te trobant a tu mateix en facetes sempre noves i diferents; és ser veraç, i sense por ni vergonya, dir-li amb la mirada cristal·lina, “aquest soc jo, en aquest moment de la meva vida, i això que soc amb gust i lliurement, ho comparteixo amb tu… si tu vols rebre-ho”.

Estimar un ésser humà és gaudir de la fortuna de poder comprometre-t'hi voluntàriament i respondre de forma activa a la seva necessitat de desenvolupament personal; és creure en ell quan dubta de si mateix, contagiar-li la teva vitalitat i el teu entusiasme quan està a punt de donar-se per vençut, recolzar-lo quan flaqueja, animar-lo quan titubeja, agafar-li les mans amb fermesa quan se sent feble, confiar en ell quan alguna cosa l'atabala i acaronar-lo amb dolçor quan alguna cosa l'entristeix, sense deixar-te arrossegar per la seva dissort; és compartir en el present pel simple gust d'estar junts, sense lligams ni obligacions imposades, per l'espontània decisió de respondre-li lliurement.

Estimar un ésser humà és ser prou humil com per rebre la seva tendresa i el seu afecte sense representar el paper de qui no necessita res; és acceptar de gust el que et brinda sense exigir que et doni el que no pot o no desitja; és agrair a la Vida el prodigi de la seva existència i sentir en la seva presència una autèntica benedicció en el teu camí; és gaudir de l'experiència sabent que cada dia és una aventura incerta i el demà, una incògnita perenne; és viure cada instant com si fos l'últim que pots compartir amb l'altre, de tal manera que cada retrobament sigui tan intens i tan profund com si fos la primera vegada que l'agafes de la mà, fent que el quotidià sigui sempre una creació diferent i miraculosa.

Estimar un ésser humà és atrevir-te a expressar l'afecte espontàniament a través de la teva mirada, dels teus gestos i somriures; de la carícia ferma i delicada, de la teva abraçada vigorosa, dels teus petons, amb paraules franques i senzilles; és fer-li saber i sentir com el valores per ser qui és, com n'aprecies les riqueses interiors, fins i tot aquelles que ell mateix desconeix; és veure el seu potencial latent i col·laborar perquè floreixi la llavor que es troba adormida al seu interior; és fer-li sentir que el seu desenvolupament personal t'importa honestament, que compta amb tu; és permetre-li descobrir les seves capacitats creatives i encoratjar la seva possibilitat de donar tot el fruit que podria; és desvelar davant els seus ulls el tresor que porta a dins i cooperar de mutu acord per fer d'aquesta vida una experiència més rica i més plena de sentit.

Estimar un ésser humà és també atrevir-te a establir els teus propis límits i mantenir-los fermament; és respectar-te a tu mateix i no permetre que l'altre transgredeixi allò que consideres els teus drets personals; és tenir tanta confiança en tu mateix i en l'altre, que sense por que la relació es perjudiqui, et sentis en llibertat d'expressar el teu enuig sense ofendre l'ésser estimat, i puguis manifestar el que et molesta i t'incomoda sense intentar ferir-lo o lastimar-lo. És reconèixer i respectar les seves limitacions i veure'l amb estima sense idealitzar-lo; és compartir i gaudir dels acords i acceptar els desacords, i si arribés un dia en què evidentment els camins divergissin sense remei, estimar és ser capaç d'acomiadar-te en pau i en harmonia, de tal manera que tots dos us recordeu amb gratitud pels tresors compartits.

Estimar un ésser humà és anar més enllà de la seva individualitat com a persona; és percebre'l i valorar-lo com una mostra de la humanitat sencera, com una expressió de l'Home, com una manifestació palpable d'aquella essència transcendent i intangible anomenada “ésser humà”, de la qual tu formes part; és reconèixer, a través d'ell, el miracle indescriptible de la naturalesa humana, que és la teva pròpia naturalesa, amb tota la seva grandesa i les seves limitacions; apreciar tant les facetes lluminoses i radiants de la humanitat, com els seus costats foscos i ombrívols; estimar un ésser humà, en realitat, és estimar l'ésser humà en la seva totalitat; és estimar l'autèntica naturalesa humana, tal com és, i per tant, estimar un ésser humà és estimar-te a tu mateix i sentir-te orgullós de ser una nota en la simfonia d'aquest món».

Per JOAN QUINTANA.