L’AMOR ÉS L’ÚNIC QUE DÓNA SENTIT A LA VIDA

T’has plantejat per a què vivim? Crec que tots vivim per ser feliços, per sentir-nos bé en cada moment de la vida, per estimar i que ens estimin. Això és el que busquem i el que desitgem per a nosaltres i per a qualsevol persona que estimem: viure i estimar.

Per això, hem de saber reconèixer i donar espai a les nostres emocions, acceptar-les i després, saber-les gestionar. Som altament imperfectes, forma part de la nostra divinitat, i en aquesta imperfecció divina també cal fer espai als errors, els propis i els dels altres.

Pensar, a diferència del que creiem, és més emocional que racional. Per pensar i fer-ho bé, cal aprendre a detectar el que sents, també quan et sents malament. Aquells moments en què en lloc de començar a buscar culpables fora, hem de mirar què passa dins, perquè el que cal canviar és la nostra percepció.

Hem d’aprendre a pensar bé d’un mateix. Totes les persones necessitem saber-nos i sentir-nos acceptades, reconegudes, valorades, estimades, respectades i ajudades, ja que per sobre de qualsevol altra cosa som éssers relacionals i emocionals.

El que no necessitem és sentir-nos qüestionats, alliçonats, retrets i ignorats. Els pensaments negatius cap a un mateix i cap a altres són molt nocius, per això cal mantenir pensaments d’acceptació cap a un mateix el màxim de temps possible. El nostre cervell es modifica contínuament en base a allò que fem, pensem i sentim.

Hem d’aprendre a pensar bé dels altres, perquè no existeix el jo aïllat ni l’experiència completament personal sinó que existim en un món de constitució conjunta. Sempre estem emergint d’una relació, de la qual no podem sortir. Fins i tot en els nostres moments més privats mai estem sols. A més, el benestar del planeta depèn en gran mesura de la manera com puguem nodrir i protegir els processos generatius de les relacions.

El nostre benestar futur depèn que col·loquem les relacions en un lloc privilegiat dels nostres interessos, perquè tot el significat sorgeix de l’acció coordinada i allò que considerem real i valuós depèn del benestar de les nostres relacions.

Tots naixem amb la capacitat de tenir i sentir emocions. Les emocions estan constituïdes per un estat fisiològic i una experiència mental. Existeix una diferència entre l’emoció i el sentiment, l’emoció és el més elemental, és la reacció fisiològica a una vivència breu però intensa. El sentiment és un estat emocional, derivat de l’emoció, a més llarg termini i amb vivències complexes i més duradores.

Hem d’aprendre a estimar-nos perquè som com som. Aquesta convicció vital ens aporta confiança en un mateix i en el món. Aquesta convicció vital també ens possibilita estimar altres perquè són com són, com diu una de les declaracions d’amor del cinema: "T’estimo quan tens fred a 21 graus, t’estimo quan trigues una hora per demanar un entrepà i adoro l’arruga que se’t forma damunt del nas quan em mires com si estigués boig".

Deixem, doncs, de projectar en nosaltres el que no som i de projectar en altres el que tampoc són. Deixem les projeccions que no tenen res a veure amb qui som ni amb les persones que ens envolten. L’amor és l’únic que dóna sentit a la vida.

Per GEMMA SEGURA.