RELATS SOBRE EL RECONEIXEMENT. PRESENTACIÓ IR A MADRID (MAIG 2015)

EL DIÀLEG

Soc diferent de tu. Construeixo la meva narrativa de la realitat d'una manera diferent de com ho fas tu, des d'experiències, creences i postulats diferents. I soc capaç d'apreciar i valorar aquesta diferència i enriquir-me'n gràcies a ella.

Potser de vegades em costi comprendre-la, potser de vegades confongui la meva percepció i interpretació de les coses amb el que les coses són, i tingui dificultats per acceptar una visió tan diferent com la teva. Però tan complementària, única i valuosa.

I per això decideixo obrir-me i iniciar aquest diàleg amb tu com una esponja, com un pinzell que està disposat a deixar-se amarar per colors diferents, diferents de la paleta de colors que ja tinc incorporada a la meva pròpia perspectiva.

Vull escoltar-te de forma profunda, atenta, present i oberta, connectar amb la teva narrativa, amb les emocions que en emanen, amb les vivències que l'han originada i amb tot el que això em pot aportar. Perquè som tan diferents…

I al mateix temps, som UN.

LA MIRADA

Què vull veure en tu quan et miro?

Vull veure el que falta, les mancances, aquells aspectes febles del teu perfil que et suposen algun tipus de llast per assolir allò que l'organització o l'entorn t'exigeix, o per satisfer el que jo espero de tu?

Vull veure l'ombra, el mal moment, la limitació, la mala actuació o el mal resultat? Si aquesta és la meva decisió, ho tinc fàcil. És evident, és aquí, tothom ho veu, no es pot negar. Ets imperfecte, vulnerable, poca cosa.

I si decideixo veure la llum que hi ha en tu? La teva fortalesa, el teu poder, les teves brillantors, la teva potencialitat. I si decideixo posar el focus en totes les situacions professionals i personals que has superat i en els actius que necessàriament has posat en joc en aquests moments? I si miro la millor versió de tu mateix, la que has demostrat en nombroses ocasions més o menys recents, en les quals has activat els teus valors i potencialitats, probablement embolicat per una por poderosa, que lluny de paralitzar-te, et va fer actuar amb més coratge i contundència?

I si t'ajudo a veure-la? Perquè sí, ets imperfecte i vulnerable. MERAVELLOSA I ÚNICA POCA COSA.

Per JESÚS MARTÍNEZ BUSTOS.S.