10 LLIÇONS DE MANAGEMENT QUE M'HA DONAT LA MEVA GUITARRA

10 LLIÇONS DE MANAGEMENT QUE M'HA DONAT LA MEVA GUITARRA

Fa una mica més de 10 anys que em dedico al món del desenvolupament de Persones i Organitzacions. En aquest temps, han estat nombrosos els professionals i programes formatius que m'han nodrit d'aprenentatges necessaris per poder acompanyar professionals, equips i empreses a desenvolupar el seu talent, explotar les seves potencialitats i assolir els seus reptes.

No obstant això, molts anys abans d'haver començat en aquesta professió, m'ha estat acompanyant una mestra que m'ha regalat una sèrie d'aprenentatges que puc aplicar perfectament en la meva activitat professional, tant en els programes de desenvolupament que portem a terme en organitzacions, com amb el meu equip de treball. Aquesta companya és la meva guitarra (en soc aficionat des d'abans del 1990) i m'ha brindat 10 grans lliçons:

1. El mètode és clau per poder improvisar. M'encanta la guitarra de jazz. És la disciplina amb el grau més alt d'improvisació (els músics de Jazz poden estar molts minuts improvisant sobre una base determinada amb un nivell d'excel·lència increïble). Amb els anys, aprens que l'única forma de poder improvisar és tenir unes sòlides bases de metodologia musical. En Management és el mateix. Les situacions que se't presenten en el dia a dia amb el teu equip són imprevisibles i no és possible tenir-les totes preparades. Precisament per això és essencial tenir integrats els mètodes de comunicació, motivació, seguiment i formació essencials, i a partir d'aquí, adaptar-se a cada situació.

2. Crear sempre és més interessant (i difícil) que copiar. Quan vaig començar a tocar la guitarra, em dedicava tot el temps a intentar tocar cançons fàcils dels grups més coneguts. Va ser fonamental per al meu aprenentatge, però va arribar un moment que vaig començar a crear les meves pròpies composicions. Aquestes eren molt simples, i moltes d'elles no passarien un test de qualitat, però quan comences a compondre, entres en una altra fase superior de desenvolupament que et porta a moments i nivells tremendament interessants. En Management és igual; per descomptat que és interessant copiar bones pràctiques de companys, altres directius, escoles… Però quan connectes amb el teu propi estil com a mànager i crees les teves eines, mètodes i recursos, és quan pots estar especialment orgullós de la teva aportació.

3. Els silencis són fonamentals. És matemàtic. Quan comences, és a dir gairebé no saps tocar, dones centenars de notes per minut, per descomptat a un volum terrible. A mesura que vas aprenent una mica, vas prenent consciència de la importància i bellesa dels silencis, vas tocant més baixet, i vas posant molt més l'accent a escoltar i en els matisos que a vomitar notes esbojarradament. Igual passa en Management, quan un no està segur de si mateix, ni té una visió clara per a l'equip, sobreactua, sobrecomunica, dona ordres, fot bronques… Quan un o una mànager té les idees clares, les comunica de manera concisa i breu, i gestiona perfectament els silencis dels seus col·laboradors per escoltar el que diuen, i el que no diuen…

4. En equip és més ric (encara que costi més). Vaig formar part d'un grup de Soul durant gairebé 15 anys. Per descomptat que era molt més fàcil tocar a casa escoltant el CD del grup de moda. Tocar amb altres implica molta necessitat de coordinació, escolta, negociació, humilitat… però quan fas un concert, t'adones de la riquesa de tocar amb altres músics. La diversitat d'instruments, d'estils personals, de bagatges… fa que allò col·lectiu sigui clarament superior a la suma d'individualitats. En Management és simplement exactament el mateix.

5. Més senzill, millor. BB King, Eric Clapton, Santana i molts altres demostren com la senzillesa sol estar al servei de la bellesa i l'efectivitat. Poques notes, ben pensades, ben executades i sense res d'accessori o insubstancial. En Management és el mateix. No és fer coses complicades, sofisticades o extravagants. L'èxit sol venir acompanyat de tenir clar on es vol arribar, on s'està, i quins són els grans passos per recórrer aquesta distància, involucrant l'equip com a protagonista màxim d'aquesta transformació.

6. Respecte quan et poses davant de la gent. Encara que sempre com un aficionat, he fet un nombre important de concerts en directe amb diversos grups. Sempre he sentit un respecte i una sensació barrejada d'inquietud i emoció davant del públic que assistia al concert, i una clara sensació de responsabilitat de satisfer o superar les expectatives dels assistents. A la meva feina actual és pràcticament la mateixa sensació de respecte, responsabilitat i orientació al compliment de les expectatives dels participants en un programa de desenvolupament.

7. Si ho sents, ho transmets. Per tocar la guitarra, per descomptat la tècnica és necessària. No obstant això, a l'hora d'arribar a la gent, de poder emocionar algú, no és la tècnica el que marca la diferència, sinó el sentiment amb què un fa que l'instrument s'expressi. I no es pot transmetre el que no se sent. En Management passa igual. Per descomptat que hi ha coneixements i tècniques que són necessàries. Però si aquestes s'apliquen sense l'autenticitat, sense la integritat i sense la gestió emocional adequada, no s'aconseguiran els resultats esperats.

8. La perseverança és la gran clau. No n'hi ha cap altra, només he arribat a tocar de manera una mica decent la guitarra després de moltes hores, dies i setmanes de treball continu. Segur que el nivell de talent previ (en aquest cas parlaríem d'oïda) és rellevant, però aquest només es destaparà després de moltes hores de treball ben alineat. A les organitzacions és el mateix. És clar que és important el nivell de talent previ amb què comptin els professionals d'una empresa, però aquest no es transformarà en resultats amb una execució perseverant i ben alineada amb les estratègies plantejades.

9. Quan flueixes, llavores és excel·lent. No van ser exactament concerts, van ser 2 o 3 Jam Sessions (reunions lliures entre diversos músics) en què vaig sentir realment la felicitat de tocar la guitarra. Tot fluïa, no calia ni parlar entre nosaltres. El nivell de connexió, de complicitat, de compenetració… Simplement, sense paraules. En un equip passa una cosa semblant en alguns moments privilegiats. Els membres de l'equip han generat tal grau de confiança, sinergia, complementarietat i coordinació, que el treball en equip flueix, cadascun dels membres gaudeix amb la seva feina i la seva contribució al conjunt, i el rendiment col·lectiu és excel·lent.

10. Mai no és massa tard. Jo vaig començar als 19 anys aproximadament, i ja pensava que potser era una mica tard per començar a tocar la guitarra!! Conec diverses persones que han començat als 30, 35, 40, 50… I qui diu que era massa tard. Com sempre, caldrà ajustar les expectatives, les motivacions i els objectius específics a aconseguir, i establir plans d'acció coherents amb aquestes variables, però mai no és massa tard si realment es vol començar a gaudir d'un instrument musical. Per liderar un equip passa el mateix. Sempre som a temps de qüestionar les nostres creences, pors i experiències prèvies que suposin un fre per assumir el lideratge d'un equip o organització. T'hi atreveixes?

    
    

Article dedicat a Carlos, Nacho, Miguel i Eva.

Per JESÚS MARTÍNEZ BUSTOS.