3 MENTIDES SOBRE MANAGEMENT QUE ENS HEM CREGUT, A TU TAMBÉ T'HO SEMBLEN?

El principi d'Arquimedes postula que «Un cos totalment o parcialment submergit en un fluid en repòs, rep una empenta de baix a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja». Es tracta d'un principi físic universal que es compleix en tots els casos sense excepció. Afortunadament o desafortunadament, en Management gairebé mai les coses no són tan taxatives, universals o indiscutibles.

Durant diversos anys he estat escoltant una sèrie de frases fetes en el món del management, una mena de mantra que, en major o menor mesura, m'ocasionaven inquietud i desassossec. Es tracta d'enunciats, metàfores o receptes que, si bé en la seva primera lectura semblen pràcticament indiscutibles, no m'acabaven de quadrar del tot, encara que no era conscient del perquè d'aquella sensació d'“aquí falla alguna cosa”. Vegem aquestes frases fetes, i quines raons em porten a pensar que tenen bastant de mentides sobre el management:

1. Un equip de treball, igual que una cadena, és tan feble com la seva baula més feble: A priori té sentit, oi? Per molt fortes que siguin 9 baules d'una cadena metàl·lica, si una d'elles és molt feble, de res no servirà la fortalesa de les altres 9 en termes de suportar un pes o un determinat nivell de tensió. El parany rau a emprar la figura d'una cadena com una bona metàfora d'un equip de treball. Al meu parer no ho és. Actualment, un equip de treball s'assembla molt més a un sistema (organisme viu, ecosistema…) que presenta lleis molt diferents de les d'una cadena. En els sistemes, les debilitats d'un dels membres poden ser compensades amb les fortaleses d'altres, de manera que el que compta no és tant el nivell general de les debilitats sinó el nivell general de les fortaleses i el grau global de sinergia i cohesió.

2. Un equip amb bon rotllo és un equip més productiu. L'evidència empírica d'aproximadament 15 anys acompanyant equips em demostra que aquesta llei no té per què complir-se. He tingut el “gust” (llegiu-ho amb ironia) d'acompanyar equips amb un ambient de treball i un nivell d'amistat entre ells immillorable, que distaven enormement de ser un equip d'alt rendiment. Una altra cosa molt diferent és que l'existència d'un clima positiu mínim sigui imprescindible per a l'alt rendiment d'un equip. És a dir, que estem parlant d'una condició necessària però en absolut suficient. Aspectes com la Visió global, la comunicació constructiva, la confiança, objectius clars i alineats, un lideratge adequat i una actitud proactiva són els que realment em garantiran poder arribar a conformar un equip d'alt rendiment. El bon ambient segur que pot ajudar que aquests aspectes es donin a l'equip, però per si mateix en absolut garanteix un alt rendiment.

3. Liderar és aconseguir que totes les decisions siguin consensuades amb l'equip: El doctor Mario Alonso Puig afirma que “Un líder no pot aspirar a guanyar un concurs de popularitat entre els seus col·laboradors”. Personalment, m'encanta el consens, crec que és una fórmula amb molts avantatges per arribar a decisions, i que el podríem emprar més en organitzacions i altres esferes de la nostra societat. Però el consens pot ser també una forma tremendament eficaç per portar un equip o organització cap a la seva ineficàcia i fins i tot cap a la seva desaparició. Vivim temps amb alts nivells d'incertesa, por i desorientació, la qual cosa pot fer que sigui absolutament necessari prendre decisions i portar a terme mesures que comportin assumir riscos, canviar de manera molt significativa i acceptar peatges desagradables. Des del consens pot resultar difícil que les decisions i accions presentin el nivell necessari d'aquests ingredients. Les decisions actuals han d'integrar un nivell alt de visió, valentia i innovació. El consens ens ha d'ajudar en línies generals, més que per decidir què hem de fer, a decidir com ho farem, és a dir la translació operativa en el dia a dia, a partir de l'anàlisi compartida d'aspectes clau, dificultats i recursos per implementar adequadament les decisions adoptades.

Qüestions de fons, o simplement matisació de petits aspectes? Ho deixo a la teva experiència, la teva reflexió i la teva opinió.

Per JESÚS MARTÍNEZ BUSTOS.