6 ESTRATÈGIES EFICACES PER AMARGAR-TE LA VIDA

N'hauràs conegut algun, segur. Tot són queixes, laments i plorinyaments. Doncs no et pensis, té el seu mèrit, no és tan senzill. Per amargar-te la vida, has de seguir unes estratègies de manera rigorosa, focalitzada i perseverant. Estratègies com aquestes:

1. Esperar molt dels altres. És una de les claus que et garanteixen la infelicitat de la manera més eficaç. Aquesta estratègia té a veure amb la idealització de l'altre, fase a la qual sol precedir de manera ràpida i brusca el moment de desengany, en el qual la persona se sent frustrada, decebuda i dolguda. Les persones que esperen molt dels altres, amb una certa freqüència tenen fortament arrelat l'hàbit de “a més no et dic el que espero de tu”. La combinació de tots dos elements resulta terriblement efectiva en termes d'amargar-se la vida.

2. Fixar-se en els defectes dels altres. Però per descomptat es fa en honor a unes enormes dosis d'objectivitat, sinceritat i amb afany d'ajudar l'altre perquè pugui millorar. (llegiu-ho sisplau amb to irònic) La base d'aquest hàbit està fortament relacionada amb una baixíssima autoestima que obliga la persona a adoptar una mirada exageradament crítica amb els altres per intentar compensar el sentiment d'inferioritat que realment la domina.

3. Atribuir mala fe a l'altre. Cada cop que hi ha una confusió, un desacord, un error o una dificultat, la resposta automàtica és que l'altre és molt dolent, s'equivoca de ple i en el millor dels casos és un incompetent integral. Creure's en possessió absoluta de la veritat i considerar els qui tenen plantejaments, interessos o perspectives diferents com “els dolents de la pel·lícula”, suposa un llast enorme per a la flexibilitat i la construcció positiva de relacions, aspectes clau per a la nostra felicitat.

4. Donar coses per suposades. “A hores d'ara, ho hauries de saber” “No t'ho vaig dir, però era obvi” “Home, és que hi ha coses que són evidents, que no cal preguntar-les” Frases d'aquest tipus ens serveixen per justificar una actitud que no hi contribueix en absolut a la nostra felicitat. Actuar i prendre decisions en funció de prejudicis, hipòtesis no confirmades o antics patrons, ens fa cometre greus errors amb efectes directes en el nostre benestar.

5. Esperar el canvi dels altres per després canviar un mateix. Que canviï l'empresa, que canviï la meva dona, que canviïn els polítics, que canviï el país, que canviï… Que canviï tothom menys jo, i després ja canviaré jo. Qualsevol cosa menys l'autocrítica, que fa molt de mal.

6. Mantenir aspectes de la nostra vida que no es volen. Petites molèsties, relacions tòxiques de baixa intensitat, incomoditats que semblen nímies… Són aspectes que semblen menors però van minant la serenitat i la plenitud en el dia a dia. De vegades som experts a no abandonar, ni modificar, ni acceptar les coses que ens fan patir. Però és que és clar, són les nostres coses.

   
   

Per JESÚS MARTÍNEZ BUSTOS.