ACOMPANYAR, ESTIMAR, SER-HI. CARLES CAPDEVILA A L'ARA.

L'article següent va ser escrit per Carles Capdevila al diari Ara, el 16 de juliol de 2016, en llengua catalana. Vegeu: http://www.ara.cat/opinio/Acompanyar-estimar-ser-hi_0_1615038555.html   Per recomanació de la nostra col·laboradora Teresa Terrades hem cregut oportú reproduir íntegrament l'article d'en Carles Capdevila, que considerem completament rellevant. Moltes gràcies per escriure sobre aquests temes, Carles!

"Em deia la Pilar Ugidos, una bona mestra artesana, que el centre i l'essència de l'educació no són ni els mestres ni els alumnes: són les relacions.

En Jaume Cela¹ es basa en la filosofia d'en Joan Carles Mèlich² per concloure que el verb que conjuga l'educador és “ser-hi”. Que és molt més que “ser”: és ser en un lloc i en un moment. I al costat d'algú, és clar. Ser en un context, ser en una companyia, ser junts.

Som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem, i som en un context, el de les relacions. Per això és evident que més que persones tòxiques hi ha relacions que fan sortir el pitjor de nosaltres, i més que persones extraordinàries hi ha relacions que ens ajuden a projectar el millor de nosaltres. D'aquí la meva admiració creixent per les vocacions que consisteixen a tenir cura de persones, que donen tot el protagonisme al vincle.

Que siguem les relacions que tenim, com les tenim i amb qui, ens refrega una obvietat que massa vegades oblidem: que hem vingut a aquest món a estimar i ser estimats, a donar i a rebre. Tot és amor o bé la seva negació, que té una gamma que va des de la indiferència fins a l'odi, sempre tan oposat i tan proper a l'amor. O celebrem l'amor o n'exhibim a cops i crits l'absència. Tendresa i violència són expressions pures del mateix desig i necessitat: el d'estar pendent l'un de l'altre, ja sigui per cuidar-nos o per fer-nos mal, per salvar-nos o per matar-nos.

I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l'educació és l'art i l'ofici sublim d'aprendre a fer-ho mentre s'ensenya i d'ensenyar a fer-ho mentre s'aprèn. És més verb que substantiu, més exemple que discurs, viu del fet i no de la paraula, imposa la realitat sobre la idealització. Només estant-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi."

¹ Escriptor, pedagog i mestre. Vegeu: https://es.wikipedia.org/wiki/Jaume_Cela

² Filòsof. Vegeu:: https://es.wikipedia.org/wiki/Joan-Carles_M%C3%A8lich