APRENENT A AGUANTAR-SE

AFP

L'oncle —i durant molts anys entrenador— de Rafa Nadal va dir: «En aquesta vida cal aprendre a conjugar el verb aguantar-se. Jo m'aguanto, tu t'aguantes i ell s'aguanta. I això és el que no fa la gent avui dia. Tot són pegues. Això és el que he intentat transmetre-li al Rafa. Li dic: "Encara que a tu et vagin les coses molt bé, encara que tinguis diners i èxit, t'hauràs d'aguantar, perquè hi haurà coses que no podràs controlar. Es morirà un familiar. Et deixarà la xicota. I t'hauràs d'aguantar. Aguantar-te ara per gaudir després"».

Miro al diccionari. Aguantar-se: tolerar, patir, suportar, aguantar, permetre, transigir, admetre, acceptar, dominar-se, resignar-se, reprimir-se, contenir-se, callar, sacrificar-se, fastiguejar-se, apechugar, afrontar, sostenir, sustentar, mantenir, resistir… Només de llegir-ho, cansa!

Quan un múscul aguanta pes, per exemple el bíceps, i l'aconsegueix manejar, el múscul s'enforteix, oi? Ara posem-ho en reflexiu: quan algú s'aguanta, s'enforteix. La capacitat d'aguantar-se, resistir, suportar, fastiguejar-se, es desenvolupa, no venim de sèrie amb ella. I un dels millors regals que podem fer a les persones, en general, i als fills, en particular, és ensenyar-los a aguantar-se, a desenvolupar aquest múscul que tan útil els serà a la vida.

EFE

Aguantar-se ve en diferents formats. En forma de relació, de convivència amb persones que no ens agraden, que no són com ens agradaria (o sigui, no són com nosaltres), que actuen i pensen diferent. En els entorns professionals, per exemple, sovint hem de tractar amb persones que no ens agraden. Això no vol dir que calgui aguantar-se davant la incompetència professional, ni davant les faltes de respecte o les males maneres. No, simplement vol dir que aquí ens esforcem per fer bé la nostra feina, i col·laborem amb educació i responsabilitat perquè l'organització aconsegueixi els seus objectius, i no cal agradar-se, preferir-se ni caure's bé.

Aguantar-se també passa cada dia en l'entorn familiar: l'espai és limitat, els horaris són diferents, les manies de les i els altres irriten (les pròpies no, són perfectament justificables!). Cal renunciar moltes vegades, aguantar-se en nom de la pau social per poder obtenir una recompensa més sostenible en el temps, que en l'àmbit professional es tradueix en la consecució dels objectius de l'organització, per sobre dels personals, i en l'àmbit familiar es tradueix en harmonia i benestar per als qui conviuen.

«Traça't una norma de vida tal que la puguis seguir de la mateixa manera quan estàs sol que en companyia».

Epictet

Aguantar-se també té a veure amb el temps, amb l'espera. N'és un bon exemple el famós Stanford Marshmallow Experiment (1972) sobre la gratificació ajornada, o demora de gratificació. En aquest experiment s'oferien a nenes i nens dues opcions: un caramel al moment o dos, esperant una estona. Se'n va fer un seguiment durant molts anys fins a arribar a demostrar que els qui van triar esperar i van fer una bona regulació dels impulsos van obtenir millors èxits acadèmics i un cert èxit en l'edat adulta.

Esperem cada dia, amb més o menys paciència. Aguantar-se té a veure amb deixar que altres marquin els ritmes, amb esperar ara per gaudir després, i amb enfortir la paciència en totes les seves versions, millorar la capacitat de resistir la temptació d'un plaer immediat i petit, per esperar una recompensa posterior més gran.

«La paciència és la fortalesa del feble i la impaciència, la debilitat del fort».

Immanuel Kant

Aguantar-se també té a veure amb el sentit del deure i de la responsabilitat de cadascú. Fer el que cal fer, a cada moment, en contraposició a fer el que ens vindria de gust fer. Aquesta forma d'aguantar-se es fa present en milers de petites, mitjanes i grans decisions que prenem cada dia. Quan un tria llevar-se o continuar dormint. Quan parem de menjar o continuem menjant. Quan deixem de fumar o continuem fent-ho. Quan dediquem un diumenge a tirar endavant feina endarrerida. Quan anem a visitar algú que no ens ve de gust visitar. Quan ens empassem les ganes i, al final, de vegades, fins i tot li veiem la part bona. Quan gestionem la nostra economia posant al davant el que convé, no el que ve de gust. Quan triem el que és millor per a les nostres famílies, la nostra empresa o la nostra societat, i ens col·loquem en segon lloc. Persones que compleixen, que es comprometen, que s'impliquen en cos i ànima, que, si diuen que hi seran, hi són, i si diuen que faran, fan. Que aporten a altres la seguretat de saber que no hi haurà sorpreses, i que han interioritzat i normalitzat que cal aguantar-se moltes vegades i moltes coses.

«Potser el tret més valuós d'una persona és tenir la capacitat de fer el que ha de fer, quan ho ha de fer, tant si li agrada com si no».

Thomas Huxley

Aguantar-se, a més, també consisteix a seguir. Fins i tot quan diem que no podem més, seguir. És continuar fent, continuar treballant, anant on cal anar cada dia, complint amb el que sigui que cal complir, encara que no tinguem més motivació que fer el que es requereix de nosaltres en aquell moment. O ser part d'alguna cosa. O donar exemple a qui ve darrere. Continuar aixecant la persiana d'un comerç. Continuar cuidant gent gran. Continuar acompanyant xavals que no mostren interès per aprendre, fins que el mostrin. Continuar sortint al carrer cada dia per posar de la nostra part en un país en crisi, una societat en dificultat, una família al límit, o una empresa a l'abisme. Aguantar-se les ganes de rendir-se i pensar «total, tant se val... per a què». Saber-se moltes vegades en privilegi respecte d'altres persones. Permet seguir. Si no pots fer res més, continua respirant, continua nedant. Seguir és aguantar-se.

«Si estàs travessant l'infern, el millor que pots fer és continuar caminant».

Winston Churchill (Nota: Aquesta cita s'atribueix comunament a Churchill, encara que l'original era d'Abraham Lincoln).

La queixa no és bona companya de l'aguantar-se, el silenci i l'acceptació sí que ho són. Si vaig lamentant-me del que no tinc, del comportament de les i els altres, del que triga a arribar el que em pertoca, de com n'estic de cansat o cansada, no estic fent múscul; estic posant part del meu pes sobre la resta.

Totes les formes d'aguantar-se són semblants: en persones, en temps, en renúncies, en constància. Segur que Nadal les coneix, i per això ha aconseguit ser on és. Totes elles enforteixen i ens ajuden a incrementar el nostre llindar de resiliència; cada vegada que aprenem a aguantar-nos, ens fem un gran favor en clau de fortalesa interior. L'aguantar-se pot ser molt pedagògic si som capaços d'analitzar el guany i fer un cafè amb la renúncia. Aguantar-se ara per gaudir després. I així pots arribar a viure l'aguantar-se com un exercici que et fa guanyar i créixer. El Rafa ho sap.

IV