CONFRONTAR: COM MOSTRAR EL MÀXIM DE VERITAT SOSTENIBLE

CONFRONTAR: COM MOSTRAR EL MÀXIM DE VERITAT SOSTENIBLE

La nostra feina com a consultors i coachs requereix l'acció de confrontar.

Poso davant del meu client un mirall on s'ha de mirar. Encenc un focus que il·lumina un espai en el qual li apareixen coses que necessita saber, situacions que evita, desitjos frustrats, riscos que no assumeix o veritats que li són invisibles.

Quan el confronto construeixo condicions adequades per mostrar, amb propòsit d'ajuda, el que veig d'ell i les seves circumstàncies, de tal manera que el meu client ho pugui escoltar i sostenir. Però no de manera neutra, ja que hi imprimeixo intensitat i tensió per mobilitzar-lo i impactar-lo. Com si l'agafés per les espatlles per sacsejar-lo i despertar-lo.

I cada cop que confronto ho visc com una acció d'enorme responsabilitat, en la qual jo mateix estic fluint en un estat de tensió i ansietat, però també de determinació i intenció.

Confrontant interrompem el procés organitzador de la realitat que el nostre client ha construït i del qual nosaltres mateixos no escapem. Un procés organitzador que ens manté en un núvol de percepcions allunyats dues passes de l'experiència que anomenem realitat. El primer pas ens n'allunya en encaixar en paraules una narració de la realitat. I el segon, ens en distancia encara més, quan omplim de significació i vivència emocional aquella mateixa narració. És així com donem sentit i explicació coherent a la nostra vida, integrant el que ens passa amb allò que hem anat incorporant i reconeixent com a acceptable en la nostra història personal i professional.

Confrontant forcem que es restableixi un nou ordre intern. La intenció és remoure i esperar una nova reorganització més rica i possibilitadora.

Confrontar és encendre una espurna de llum. Amb ella il·luminem aquell espai encara desconegut per proporcionar més claredat, recursos i idees. Però també pot comportar desassossec, incongruència i fins i tot perplexitat en posar en qüestió alguna creença nuclear en els esquemes de funcionament del nostre client. I és llavors quan es generen friccions que poden fer emergir respostes violentes per a les quals hem d'estar preparats.

El combustible per a aquesta espurna combina la nostra presència absoluta en el moment amb una escolta fina, el buit de judici més gran possible, lectura sistèmica, elecció del moment, determinació i mirada amorosa i compassiva. Només hi faltarà l'oxigen perquè l'espurna prengui vida: l'expressió comunicativa adequada de cos, emoció, to i paraula.

Confrontar és aprendre a construir, en la immediatesa del directe, espais de confiança amb el nostre client, en els quals ens transfereix, de manera momentània, autoritat i credibilitat. Ens convertim en persones de valor, potser només passatgeres, ja que només com a tals podem intervenir i influir en el que pensa i sent.

No sabrem mai a priori els resultats de la confrontació, perquè no podem anticipar la quantitat «de veritat sostenible» per l'altre. Sempre és un risc. I per això ens hem de responsabilitzar de gestionar-ne les conseqüències.

Confrontar és una acció necessària per generar aprenentatge.

I també per cuidar.

Perquè confrontar és una forma concreta i poderosa de reconèixer l'altre.

Per CLAUDIO DRAPKIN.