GESTIONES O REGULES?

per Esther Trujillo i Elvira Reche.

Aquests dies sembla que ens estem adonant més que mai que les emocions —les agradables i les desagradables— són part important de les nostres vides, ens acompanyen en cada cosa que ens passa, es colen a les nostres converses. Les emocions (del llatí e-motio) han estat sempre presents en la nostra espècie amb la funció de moure'ns, d'ajudar-nos a assolir allò que ens proposem, inclòs mantenir el benestar.

Al llarg de la nostra existència les persones hem anat desenvolupant diferents estratègies per regular les nostres emocions. Fa milers d'anys regulàvem la por en sentir crepitar les fulles al bosc davant la possibilitat de ser l'esmorzar d'un os de les cavernes. En els nostres dies, regulem la por davant la possibilitat de ser contagiats per una amenaça invisible: la COVID-19. Fa milers d'anys regulàvem la frustració de no haver encertat amb la fletxa sobre la presa que ens donaria menjar. En els nostres dies, regulem la ràbia davant de les fallades en la connexió de les videotrucades de feina, l'ERTO que no avança, el negoci que tanca, o enfront de la incertesa del que ens trobarem demà.

Les emocions ens han acompanyat sempre. Actualment està molt de moda el concepte «gestió de les emocions». És fantàstic que sigui així, ja que, de moment, dona per fet que les emocions existeixen i ens influeixen. No obstant això, el trending topic és que cal gestionar-les (o fins i tot, il·lusòriament, controlar-les), i llavors hi ha alguna cosa que grinyola, sobretot si atenem el fet que les persones no som cap empresa que hagi de ser o necessiti ser gestionada.

Els suposats costos i beneficis emocionals saben poc d'estratègies de gestió empresarial. Ens preguntàvem, en abordar aquest article, si és casual o simplement una manera de parlar. Potser és per la necessitat humana de «fer alguna cosa» amb allò que sentim, aplicar-hi un procés, parametritzar-ho, donar-li sentit, gestionar-ho. O, i si ho regulem?

Des de la perspectiva de la persona, tot ésser humà fa ús de la regulació emocional i tothom sap, intuïtivament, com es fa. Molt resumidament, podem dir que la regulació emocional és el procés a través del qual mirem de modificar l'expressió d'una emoció davant d'una determinada situació. No sembla un concepte de difícil comprensió, sobretot aquests dies.

Tothom va regulant com pot les emocions tan encontrades que produeixen les restriccions de contacte o mobilitat, l'obligatorietat de portar la mascareta, la limitació d'aforaments i activitats, el seguiment de normes i pautes imposades per relacionar-se, la convivència intensa amb la incertesa i, fins i tot, la por del demà.

En el llenguatge quotidià, si preguntéssim a les persones què fan davant de determinades emocions, tindríem un ventall de respostes del tipus «penso en una altra cosa», «em tanco a l'habitació i ploro», «m'enfado i crido més del que m'agradaria», «miro d'organitzar-me», «penso que tot millorarà», «faig esport com un boig/boja»; «miro sèries o pel·lis a Netflix»; «medito», «compro per internet», «cuino coses bones», «truco a un amic/amiga i parlo una estona». Cadascú es narcotitza com pot, diem nosaltres.

Doncs bé, totes aquestes són estratègies de regulació emocional; accions dirigides a regular les nostres emocions. També hi ha maneres menys vistoses o íntimes de regular-les: a través de pensaments, com mirar de focalitzar-se en allò positiu quan la situació ens sobrepassa o, al revés, culpar els altres del que passa. Serien estratègies de regulació emocional de tipus més cognitiu.

En psicologia, les estratègies de regulació emocional es descriuen, classifiquen i mesuren des de fa anys. Des d'una perspectiva més acadèmica, el concepte de regulació emocional compta amb la definició clàssica de Thompson el 1994, on la regulació emocional fa referència a «tots aquells processos extrínsecs i intrínsecs responsables de monitorar, avaluar i modificar les reaccions emocionals, especialment la seva intensitat i durada». Ja ho veuen, no hem descobert res de nou.

En regular una emoció hi ha més comprensió, reconeixement i acceptació de la persona; més pes de la seva humanitat, més grau de llibertat. Hi ha més amabilitat; potser, fins i tot, més responsabilitat que en gestionar. Potser és una línia prima la que separa tots dos termes.

De la perspectiva acadèmica també se'n van fent revisions sobre la regulació emocional i la seva definició i, seguint amb científics consagrats en la matèria, Gross considera la regulació emocional com «un camp d'estudi emergent caracteritzat per qualsevol intent que fan les persones per modificar, en alguna mesura, l'ocurrència, la intensitat o la durada d'un estat emocional, bé sigui alterant algun dels factors que antecedeixen l'emoció o bé modificant algun aspecte de l'emoció en si mateixa».

Si anem a una eina de tall més millennial com el cercador de Google, hi ha uns quants milions d'entrades de diferència a favor de la popular «gestió emocional». Altres termes com autocontrolar o dominar les emocions també es fan servir en el dia a dia, imprimint un significat que sembla llunyà de l'experiència —almenys de la nostra—, i ens sorgeixen algunes preguntes: gestiono jo les meves emocions?, les persones som capaces de dominar o controlar les nostres emocions?, potser són processos immediats, automàtics?».

L'elecció habitual de la paraula gestió sembla que atorga a les emocions, més que una funció, un matís de producte/servei que, des de certa perspectiva, intensifica l'exigència per ser més productius, més eficients. Arribats a aquest punt, honestament, ens podem preguntar si gestionem bé o malament la nostra «empresa emocional». De vegades podem pensar que tenim una mala gestió emocional perquè se'ns acumula estoc de ràbia o frustració, se'ns amuntega la tristesa, fem curt d'alegria, entrem en números vermells i tot això, així en pack, ens pot fer aparèixer també la culpa, que empitjora els resultats. I aquí sí que toca revisar…

Afortunadament i focalitzant-nos en allò positiu (com dèiem, sent aquesta una estratègia de regulació emocional), el col·lectiu ja fa un temps que s'està mobilitzant en diversos sectors. Per exemple, hi ha accions institucionals que han sorgit amb la pandèmia encaminades a què fer amb les emocions, dirigides al suport i la gestió de l'estrès agut en la ciutadania i a l'acompanyament a familiars i pacients en dol per la COVID-19. També s'han desenvolupat aplicacions i eines en línia a càrrec d'empreses del sector Salut i Assegurances per ajudar la ciutadania en la gestió i la millora de la seva salut emocional. Sí, continuem fent servir el terme gestió de les emocions.

Celebrem tota aquesta mobilització col·lectiva per atendre els efectes emocionals de la pandèmia i creiem que és absolutament necessària. El temps i l'evolució dels contagis dirà si és suficient. No obstant això, de nou sorgeixen preguntes: què ens havia fet negligir l'existència i la importància de les emocions quotidianes?, les havíem passat a les tasques pendents de la nostra agenda com a temes a gestionar?, potser aquesta pandèmia ens ha portat més consciència sobre les nostres emocions i les dels altres, fent-les més visibles?, estem intentant regular les nostres emocions a marxes forçades a causa de la situació que estem travessant?, se'ns està fent difícil acomodar aquestes emocions que ens visiten?, estem mirant d'evitar-les?, gestionem o regulem?

Ens fa la sensació que l'anomenada crisi del coronavirus ens ha portat a tot el planeta, a tot sistema, sector, país, territori, ciutat, barri, família, a tots i totes, una altra obligació amb la qual no comptàvem: revisitar-nos emocionalment. Comprendre, reconèixer i actuar sobre allò que sentim serà una de les portes d'entrada a un espai regeneratiu col·lectiu. Aquest espai regeneratiu ens convida, d'una banda, a desenvolupar accions per gestionar de la millor manera, ateses les circumstàncies, les nostres empreses, organitzacions, universitats, hospitals, escoles, espais; i, de l'altra, la de regular, també de la millor manera possible i més conscientment, les nostres emocions a fi de relacionar-nos entre nosaltres i amb el que ens passi d'una forma més oberta, flexible, saludable i compassiva. I que això ens permeti avançar entre les incerteses presents i futures, que no són poques.