IN & OUT

En aquesta nova setmana de confinament (ja no per a tothom) s'ha generat un flux de realitat des del nostre interior cap a l'exterior i des de l'exterior cap al nostre interior. La realitat ha estat capaç de transformar-se en potents emocions i sentiments, on hem viscut i sentit la por i la sorpresa en veure trencar-se els vidres que ens protegien d'un món més amenaçador que mai, portant-nos en dansa amb les enrabiades, la incertesa, el patiment, l'esperança, la il·lusió, la tendresa i la solidaritat.

Llegim teories que intenten explicar el perquè d'aquest virus que ha estat capaç d'aturar-ho tot. Totes tenen el seu sentit i alguna serà la veritable, però sigui la teoria que sigui —o la suma de totes—, s'ha generat una tempesta perfecta, una tempesta externa i una tempesta interna, l'In & Out.

L'Out, la tempesta externa que tots estem vivint; un virus molt agressiu que posa en perill la salut de les persones i bloqueja els serveis sanitaris, on cap fàrmac no el pot aturar i obliga a confinar la població per frenar la pandèmia i, amb això, frenar l'activitat humana (econòmica) al món; però no l'activitat (vital) de la Natura.

L'In, la tempesta interna, molt més profunda, silenciosa, penetrant i alhora interessant. Ens confinem (els qui ho han de fer) en parella, en família i en solitud, i la tempesta emergeix i s'asseu al nostre costat convidant-nos a asserenar-nos davant la por, el temor, la sorpresa i la pena que sentim.

Un dels millors consells escoltats aquests dies per algun mestre espiritual humil i senzill és recollir aquesta invitació tempestuosa i anar cap a dins, cap al nostre bell i poderós cor per donar-nos recer durant la tempesta. Encara que tinguem família i pocs moments de solitud, sempre hi ha un espai per tornar a l'interior que tant hem oblidat, i recollir-nos amb la nostra llum i connectar-nos a la nostra saviesa i intuïció per guarir-nos i donar-nos un respir.

I des de la calma escoltem els ocells, el vent, els núvols i pensem i sentim pels qui pateixen. La calma ens asserena mentre la tempesta externa continua rugint, i a poc a poc connectem amb allò que podem fer perquè la tempesta s'acabi i no torni més. Arriba la visió de voler canviar el món, perquè desitgem dir prou a aquest model egoista i absurd. Volem i sentim aquests dies que la solidaritat s'expandeixi per tots els racons. Bonica paraula, solidaritat, que té el poder per afrontar i superar aquesta crisi tant en l'In com en l'Out.

L'In, la solidaritat sanitària.

Confinant-nos a casa ens cuidem i protegim per no contagiar-nos, per no propagar el virus, cuidar la gent gran i els més febles per donar aire als sanitaris i al personal dels hospitals. És un acte de comprensió, compassió i, sens dubte, d'amor. És un esforç vital, personal i professional, però que ens reconforta i ens uneix. Cada cop que aplaudim el personal sanitari, aquest amor solidari corre pel cel fins a tots els hospitals, n'estic seguríssim.

L'Out, la solidaritat financera.

Aquesta crisi també se supera amb solidaritat en les finances. Estrany oxímoron, oi? Finances i solidaritat. Ho veiem més en detall: portem setmanes tancats, amb les màquines aturades (menys algun sector essencial); on hi ha un senyor que hem confós des de fa anys amb el qui ens porta la felicitat i el plaer. Es diu senyor diners. S'està posant nerviós, perquè no entén què significa la solidaritat i vol activar les màquines de nou, sense ni una engruna de compassió per l'emergència sanitària, posant en perill l'esforç comú de tothom.

Creu, el senyor diners, que pot fer més soroll i por que la tempesta amb la qual estem bregant. I és cert que pot, però només si el deixem. Al final, aquest senyor diners, materialment parlant, és un paper, un número en un compte, unes sumes i unes restes. Els diners són diners quan se sustenten en la confiança. Confiem que fem coses que tenen un valor i el vinculem als diners, i aquest és el vincle: la confiança. Potser hi hem confiat en excés i ho hem apostat gairebé tot al senyor diners, però resulta que quan més necessari es fa recuperar aquesta confiança dipositada perquè ajudi a sustentar l'esforçada solidaritat sanitària, resulta que es regira i s'enfada de manera desmesurada per començar a exigir.

Difícil moment per a tothom. Hi ha hipoteques, lloguers, crèdits, rebuts, menjar i serveis bàsics per pagar, i capricis que tots volem mantenir perquè configuren el nostre món intern. Però ens posen en perill, ens demanen sortir a treballar perquè les màquines demanen acció, i el senyor diners vol més beneficis a costa de la salut de moltes i moltes persones, de l'esforç comú, del treball incansable als hospitals i la solidaritat sanitària.

Serà difícil evitar-ho, però serà possible reflexionar sobre aquesta situació. Tornar al nostre espai intern de quietud, de pau i d'amor per veure com ajudar a la trobada entre les dues solidaritats. Només des del treball intern respondrem des de l'àmbit individual, per després connectar-ho amb el grupal. Com més siguem, més força tindrà aquesta trobada solidària.

Sense voler convèncer, l'In & Out que m'agradaria compartir sobre el desacord solidari és el següent:

L'Out, realment valen els diners que paguem per les coses que adquirim? Són normals els preus de lloguers, pisos, cotxes, serveis bàsics? Té sentit real que s'inflin i s'inflin sense parar, amb marges per tot arreu que ho encareixen de manera absurda? En resum, volem continuar pagant tant?

L'In, realment necessitem tantes coses per ser feliços? Respirem fondo, tornem a la cova del nostre cor i abracem com mai la nostra ànima, amb tendresa i força alhora. Veuràs quina alliberació, quina pau, quina llum; veuràs que ella t'omple i tu l'omples, que s'uneixen, perquè la felicitat no és a fora, sinó a dins i, en aquesta pau, no necessitem tantes coses. En resum, podem ajudar a la trobada solidària sense la necessitat de gastar tant?

L'In & Out, o com la solidaritat pot unir de veritat.

Una salutació i cuideu-vos!!!!

Per TONI PERRAMÓN.