L'EFECTE PAPALLONA DE L'EDUCACIÓ RELACIONAL

Diu un proverbi xinès que el batec d'ales d'una papallona es pot sentir a l'altra banda del món. El poder de la seva metàfora va fer que, el 1976, el meteoròleg Edward Norton Lorenz l'utilitzés per il·lustrar el seu descobriment més important: una mínima alteració inicial pot provocar conseqüències considerables a mitjà i llarg termini. «El batec d'ales d'una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas?», va preguntar a una audiència escèptica. I encara que no va ser comprès en aquell moment, anys més tard el seu treball va ser inserit en la cultura popular sota el nom d'efecte papallona.

Causa, efecte i transformació inscrites en una sola frase. Tot l'anterior és part de la lògica que travessa el treball d'una comunitat a Mèxic, un grup de 57 educadores i educadors que va desenvolupar un taller inspirat en una proposta creada a més de vuit mil quilòmetres de distància, a Barcelona.

El punt d'inici va ser el 2018, quan es va realitzar la segona edició del programa Líders Transformadors de l'Educació, de la Fundació SM. Analuci Ayora, supervisora escolar de la zona 041 de Yucatán, va ser una de les persones que van arribar a Barcelona a explicar els seus projectes, en aquest cas, amb un treball de pràctiques narratives. «Un dels reptes proposats per a aquell cicle escolar va ser obrir espais de reflexió de la pràctica educativa a partir de qüestionar les relacions de poder i de les històries úniques que expliquem, no només al voltant del treball educatiu, sinó també sobre els nens i les nenes», explica.

En aquella mateixa trobada, Joan Quintana, va presentar el llibre Educación Relacional: 10 claves para una Pedagogía del Reconocimiento que, segons l'Analuci, li va provocar un «gran enrenou» a causa que concordava amb el que el seu equip i ella havien iniciat. «En arribar a Yucatán li vaig proposar al consell tècnic de la zona convertir-lo en un taller a partir del llibre».

https://youtu.be/jK0g68u2VIg

L'estat de Yucatán va ser considerat per l'ONU com el de millor qualitat de vida de tot Mèxic; no obstant això, flagels com la violència de gènere, l'abús infantil i l'abandonament són tan presents com a la resta del país. «Sabem d'abús infantil per part d'avis, pares i padrastres, abandonament dels nens i les nenes per la necessitat d'ocupació de les seves mares, que migren a les ciutats més grans i als llocs turístics i deixen els petits i les petites a càrrec dels seus germans grans, que són menors d'edat igual que ells, o a càrrec dels seus avis o oncles», explica l'Analuci. Dins d'aquest context, l'educadora i el seu equip van organitzar jornades de treball que, seguint els llinatges de l'Educació Relacional, van adaptar les seves propostes a la realitat del grup.

«S'ha mogut molt en cadascun de nosaltres», assegura l'Analuci, molt satisfeta pels resultats que ja veu en el seu dia a dia: «m'encanta que parlem d'accions de reconeixement, que reflexionem sobre els alumnes i les alumnes invisibilitzats, que les properes fitxes per al final del cicle escolar parlaran de les fortaleses amb què compta cada nen o nena i cada grup, que el proper projecte de centre, al qual anomenem Ruta de millora, inclogui la Pedagogia del Reconeixement».

L'Educació Relacional fa diversos anys que s'aplica a escoles d'Espanya i Xile, i aquest cas a Mèxic demostra una vegada més l'adaptabilitat i la infinitat d'oportunitats que s'obren a partir d'ella. I encara que actuar des del Reconeixement pot generar efectes que, socialment, no siguin més significatius que un batec d'ales, a nivell personal són una veritable revolució. En la suma, tal com van demostrar els càlculs de Lorenz, aquestes "mínimes" expressions poden, efectivament, provocar grans canvis amb el temps. Llavors, si una papallona bat les ales a Barcelona, pot provocar un tornado a Yucatán? Ja teniu la resposta.

Per SÍLVIA PENÓN.