LA COVA I L'ÓS

Crisi! La fórmula per afrontar la crisi que estan aplicant moltes empreses del món continua sent la de sempre: reducció de despeses generals, reducció de personal i una política de comunicació interna fonamentada en l'amenaça de la supervivència de l'empresa i dels llocs de treball, tot això per mantenir els marges de beneficis, encara que la crisi sigui estructural i general. Les conseqüències de l'aplicació del model del control i la reducció com a únic model per afrontar la crisi, provoca:

• La por com a resposta generalitzada, provocada per la necessitat de subsistència i de mantenir un nivell de vida, encoratjat per una política creditícia que ha provocat la il·lusió de tenir més del que es té i de necessitar més del que es necessita.

• Que un nombre important de professionals de les empreses generin un sentiment de ressentiment que es concreta en manca d'il·lusió en la feina del dia a dia i autocastració d'iniciatives de millora.

• Deteriorament general del clima laboral que té conseqüències directes en la qualitat productiva i en l'atenció al client.

• La reducció de personal que afecta els dos pols d'edat: els joves que treballen amb nous projectes i que són barats d'acomiadar i les persones susceptibles de ser prejubilades. Amb aquesta política de reducció l'empresa perd experiència i capacitat de regenerar-se.

• La visió és a curt termini, el futur és present i el present es concreta a no fer res més del que es fa i que tot es faci amb menys recursos.

• La fidelització se'n ressent i la desvinculació a la marca o al servei és progressiva en els clients, per la pèrdua de confiança.

Les empreses que defensen aquesta estratègia de xoc declaren que és totalment conjuntural i que quan el cicle econòmic torni, tornaran a la situació anterior, com “abans”, i contractaran nous professionals i tornaran a invertir i a plantejar nous projectes.

És el comportament empresarial de “la cova i l'ós”.

La resposta a la incertesa és entrar a la cova en una letargia voluntària i tancar-s'hi i esperar que es tornarà al punt on ho vam deixar. A la cova no ens veuen però tampoc no podem veure i la dinàmica d'incertesa econòmica continua, no s'atura perquè nosaltres triem entrar a la cova i fer l'ós. Quan sortim de la cova, altres han ocupat els nostres espais, s'han anticipat amb iniciatives.

Un nou model: anticipar-se i actuar. Existeix una altra forma d'abordar una situació d'incertesa econòmica. Jorge Wagensberg, doctor en física, planteja un algoritme que ens pot servir d'ajuda per explicar altres possibilitats de com afrontar un entorn incert: Complexitat + Anticipació = Incertesa + Acció.

La primera consideració que Wagensberg planteja és que la incertesa és el motor d'evolució i que per tant, no és que desaparegui i aparegui, sinó que és inherent a la dinàmica de tot ésser viu (empresa/organització). Quan la incertesa augmenta una manera d'adaptar-se és augmentar la capacitat d'anticipar-se i actuar. No és el més gran el qui es menja el petit sinó el més ràpid el més lent. No és un tema estricte de velocitat però sí de capacitat de no renunciar a l'acció ni a l'anticipació encara que la incertesa augmenti i els beneficis disminueixin.

El nostre entorn econòmic i social el podem definir com a dinàmic, inestable, imprevisible i amb un grau important de desordre. Necessitem aplicar una lògica més adaptada a acest entorn.

La comprensió de la complexitat requereix un canvi molt profund de les estructures mentals que utilitzem per analitzar i decidir a les empreses i organitzacions. Si acest canvi d'estructures mentals no es produeix, la fugida endavant ens confon amb les seves nefastes conseqüències.

Tota empresa i organització com tot fenomen físic vivent tendeix a degradar-se i a degenerar. El fenomen de la desintegració i la decadència és un fenomen normal. Dit d'una altra manera, la normalitat no és perdurar.

L'única manera de projectar-se en el futur és lluitar contra la degeneració i això implica regenerar-se permanentment, anticipant-se i actuar.

Es pot actuar des d'una altra perspectiva, fent tot allò que podem fer de més amb el que ja tenim i no hem fet durant aquests últims anys perquè ens va anestesiar l'abundància. No només reduint i controlant sinó pensant....agafant distància, ampliar la mirada de la crisi per poder veure més enllà de la por.

Per JOAN QUINTANA.