LA IMPORTÀNCIA FONAMENTAL DE LES RELACIONS A LA NOSTRA VIDA

(Resum de la ponència de Miguel Ángel Marfil Rubio al Coaching Experience 2016).

El passat 4 de juny vaig tenir el plaer de poder participar com a ponent al Coaching Experience 2016, esdeveniment organitzat per coaches i per a coaches amb la finalitat de compartir coneixements, metodologies, eines i vivències; enguany amb el claim “Construint Relacions de Valor”.

En la meva intervenció vaig compartir algunes claus del model de Coaching Relacional de l'Institut Relacional, un dels models que ens inspiren a focus inside a l'hora d'abordar el desenvolupament de les persones i les organitzacions.

El model Relacional ens convida a veure l'ésser humà com un ésser eminentment Relacional en lloc de com un ésser Social. I què vol dir això? Que les Relacions són l'element clau per al desenvolupament i la supervivència de les persones per davant del concepte de Societat. És a dir, podem triar viure en solitud però, fins i tot en aquest context, necessito les relacions per sobreviure. Podem fer servir com a exemple un Ermità, que tria viure sense altres persones al seu voltant, però això no vol dir que renunciï a les relacions. L'ermità, històricament es retirava de la societat per cultivar la relació amb el seu Déu; amb ell conversava, a ell l'escoltava i a ell li retia reconeixement en el seu dia a dia. Sortint de l'aspecte religiós, alguns ermitans, en els seus recessos, simplement es comuniquen amb la “Natura”… a ella li demanen, li ofereixen, etc. Un altre aspecte recurrent en moltes de les persones que trien viure sense altres al seu voltant és que opten per tenir animals “de companyia”, i amb ells juguen, discuteixen i fins i tot se sinceren. En certa manera, necessitem “un altre” amb qui relacionar-nos, però no necessàriament ha de ser un ésser humà (societat).

I què és relacionar-se?

Relacionar-se, bàsicament té a veure amb Demanar, Oferir, Acordar, Escoltar i Reconèixer. La manera com realitzem aquests 5 actes tan quotidians determina en gran manera com són les nostres relacions amb els altres.

Podem pensar, per exemple, que Demanar és fàcil, però, demano sempre que necessito alguna cosa o de vegades necessito i no demano? Demano més del que necessito i de manera constant? Demano de manera concreta definint què necessito, com ho necessito i quan? I si no demano, és per no molestar (no m'ho mereixo)? És perquè crec que algunes coses no hauria ni de demanar-les i les haurien d'oferir els altres sense que jo ho demanés? ... És interessant veure algun exemple que podem trobar en una sessió de coaching:

Client: N'estic fart de demanar-li que deixi de fer-ho.

Coach: Com l'hi has demanat? Què li vas dir?

Client: No l'hi he dit tal qual… l'hi he deixat clar moltes vegades amb alguna reacció. L'hi he insinuat amb algun comentari indirecte…

Coach: Ah sí? Explica-m'ho.

Client: Mira, tant se val… hi ha coses que no cal explicar-les o demanar-les, i aquesta n'és una. Si li importés i em conegués bé hauria de saber que no vull que ho faci….

Aquest client no estava demanant clarament una cosa que per a ell era molt important. A més, explorant amb detall altres conflictes del seu dia a dia, en la majoria de casos es repetia aquest patró respecte a la seva manera de Demanar amb les persones més properes.

Si analitzem el que hi ha darrere del “simple” acte de demanar, veurem que Demanar de manera adequada no és tan fàcil com pot semblar d'entrada. I passa exactament el mateix en els altres 4 actes, ja que cada acte amaga una gran quantitat de matisos i aspectes rellevants en l'impacte emocional i en la resposta que generem en “l'altre”, per a bé i per a mal.

Segons la teva manera de realitzar els 5 actes relacionals tendeixes a generar diferents tipus de vincle amb els altres i, per tant, diferents tipus de relacions. En el fons, tal com s'explica en el model Relacional, El nostre benestar i felicitat són directament proporcionals a la qualitat de les relacions que mantenim.

I tu: Com Demanes? Com Ofereixes? Com Acordes? Com Escortes? Com Reconeixes l'Altre?

Per MIGUEL ÁNGEL MARFIL RUBIO.