LA GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és una emoció que podríem explicar com la por de perdre l'afecte de l'altre, o la seva preferència.

Quan neix el primer fill, tendim a dedicar-li tota la nostra atenció. Nosaltres, els pares, també ens fascinem quan descobrim les emocions que ens genera el seu primer somriure o les seves primeres paraules. Moltes vegades, aquest primer fill també coincideix a ser el primer net, el primer nebot (per totes dues bandes o per una), i és llavors quan l'atenció i el protagonisme al qual s'acostuma aquest nen és realment molt important. Quan neix el segon fill, per més que hàgim preparat i hàgim fet participar del naixement d'aquest nou germanet, el fill gran haurà d'aprendre una gran lliçó: haurà d'aprendre a compartir el pare i la mare.

Moltes vegades atenc consultes de pares que porten el seu fill gran per problemes de conducta i que no han relacionat mai amb la gelosia del germà. Sovint sento expressions del tipus: “No té gelosia, perquè al seu germà l'estima molt” o bé “no pot tenir gelosia perquè nosaltres fem el mateix per l'un que per l'altre”. La veritat és que la gelosia és un dels temes que ens generen més confusió com a pares. Tenim tendència a interpretar la gelosia com la capacitat d'estimar o no el germà, quan en realitat es tracta d'interpretar-la com una por de perdre l'afecte dels pares; por que l'altre germà pugui ser el preferit.

Els símptomes principals que es manifesten per gelosia són: regressions (quan hàbits ja adquirits, com menjar o el control d'esfínters, tornen a ser un problema), reducció de l'espontaneïtat, disminució de l'activitat general, introversió, sentiment de pèrdua greu i angoixa.

La conducta provocadora cap a l'adult, objecte del seu “desamor”, generalment acostuma a dirigir-se cap a la mare perquè sol ser la figura que cuida el nadó durant més temps i també és qui sol tenir un vincle d'afecte més fort amb el germà gran. El nen sent que necessita l'amor de la mare, però sovint pot sentir que aquesta no l'hi dona perquè ho dona tot al germà petit. També es poden manifestar conductes d'agressivitat contra la persona estimada o bé contra el rival. Aquestes conductes sempre vindran marcades per una forta ambivalència entre sentiments de ràbia i de culpa. La gelosia pot arribar a ser una emoció que es manifesti amb molta intensitat. Així, poden arribar a provocar trastorns funcionals, ja siguin del son, dels hàbits alimentaris, de la motricitat, de l'atenció i, en conseqüència, de l'aprenentatge i del rendiment en general. Què poden fer els pares si apareix aquest sentiment de pèrdua?

En primer lloc, cal saber comprendre; cal saber interpretar la conducta dels nostres fills per poder donar la resposta adequada. És important que davant d'una conducta desafiadora o provocadora del nostre fill, si veiem que aquestes són degudes a un sentiment de gelosia que experimenta, no li responguem amb un to més alt i amb més provocació, sinó al contrari: posar límits o càstigs (sempre petits i puntuals). Tampoc no ens hem d'oblidar de fer-li saber que estem molt tristos d'haver-lo de castigar perquè l'estimem molt.

En segon lloc, deixarem que es pugui sentir nen durant un breu període de temps al dia (quinze minuts, per exemple). Va molt bé instaurar un “moment màgic” on juguem amb el nostre fill gran a ser més petit. Podem fer-ho revivint moments que ell hagi viscut mitjançant fotos o vídeos que tinguem. També podem cantar-li les cançons que se solien escoltar, explicant-li les coses o anècdotes que recordem, etc. Cal proporcionar un petit espai on ell pugui reviure les mateixes sensacions que quan tenia la mateixa edat que el seu germà petit. Això ajudarà a tornar a recuperar el vincle amb la mare que ell sent que pot perdre.

D'altra banda, li explicarem un conte. Ens podem ajudar de la idea que el cor dels pares i les mares creix amb cada fill que tenen i que cada fill té un tros del pare i un de la mare que serà només per a ell.

També diferenciarem clarament quan la conducta provocadora del nostre fill ve donada per un sentiment de gelosia o bé per una qüestió de poder que, segons l'edat, intenta posar els seus límits i veure fins on pot arribar. Consultarem un professional quan les respostes siguin exagerades i vegem que es genera una dinàmica relacional i familiar insana.

Finalment, cal recordar que la feina dels pares és ajudar-los a créixer. Afrontar la frustració que pot suposar el sentiment de pèrdua d'exclusivitat i aprendre a compartir l'estima dels pares amb el germà o germans. No obstant això, no hem d'oblidar que aquesta nova experiència serà una nova oportunitat de creixement per al nostre fill.

Per CARME SALA.