PSICÒPATES, PERVERSOS I ESCLAUS

Imatge generada amb intel·ligència artificial.

Tenim una concentració desequilibrant de persones perverses i psicòpates amb responsabilitats en les nostres feines i governs, que generen un estat de polarització on l'agressió i la por van minant la nostra convivència, la desconfiança en els altres ens genera aïllament i les relacions es deterioren cap al camí de la confrontació fraternal.

És necessari comprendre per actuar, i recordar que l'evolució de la nostra espècie se sustenta en la intel·ligència col·lectiva.

Comprendre els que trastornen

Conviure en el trastorn social implica entendre els que trastornen. Segons els criteris del DSM-5¹, s'associen els trets de la psicopatia amb el Trastorn de Personalitat Antisocial i els del pervers narcisista amb el Trastorn de Personalitat Narcisista.

El psicòpata és fred i calculador, i les seves accions estan dirigides a satisfer els seus propis desitjos, sense importar les conseqüències per als altres. Els altres són simplement un objecte o un instrument per aconseguir el que vol. Incompleix les lleis i normes socials i menteix de manera patològica per ocultar les seves intencions o manipular situacions al seu favor. El seu relat dels fets sempre està esbiaixat per beneficiar-lo, sent indiferent a haver danyat o maltractat altres.

El pervers narcisista necessita els altres per alimentar la seva pròpia imatge idealitzada i requereix una constant admiració i validació. El seu objectiu és mantenir una relació de codependència i control, en un cicle d'idealització i devaluació, buscant un estat de confusió i submissió, humiliant i desvaloritzant, creant un ambient de por i inseguretat al rebuig o la devaluació. Mai assumeix la responsabilitat dels seus errors.

El pervers narcisista esclavitza a través de debilitar l'autoestima de l'altre, mentre que el psicòpata ho fa a través de la por a la destrucció. Ambdós processos porten a una situació de supervivència; paradoxalment, sovint les persones sotmeses busquen l'aprovació o l'"amor" del seu botxí per poder sentir-se segures.

Podem identificar responsables, polítics, grups, comunitats, pobles que responen a aquestes característiques. L'origen de la seva patologia el podem trobar en la seva pròpia història personal, organitzativa o de comunitat. Molts van ser humiliats en la seva infància com a persones o en el seu origen com a poble, i repeteixen la humiliació rebuda, l'abús i l'extermini com si d'un acte de reparació del dany rebut es tractés, perpetuant el dolor en una espiral destructiva i eterna de confrontació, condemnant generacions al desencontre personal, familiar i col·lectiu.

La indefensió apresa com a mecanisme de control

Els humans necessitem certeses que ens donin seguretat i futur; quan sentim que perdem aquesta seguretat, reaccionem de dues formes principals:

L'atac: el concretem amb la polarització activa i confrontativa, situant-nos entre víctimes i guerrers, buscant l'origen del malestar en els altres i incorporant com a solució líders perversos i psicòpates que prometen un futur on nosaltres hi serem i els altres no.

La fugida i el bloqueig: els manifestem amb la desconnexió íntima, connectats amb tots per desconnectar de nosaltres, anestesiats amb el fer i buscant sempre estar plens, perpetuant l'estar sempre ensimismats i, alhora, fora de si.

Ambdues reaccions poden generar el que en psicologia es coneix com a indefensió apresa, definida per Seligman (1983). La indefensió s'assenta en el nostre comportament quan deixem d'intentar canviar les situacions que ens generen privació i dolor, fins i tot quan es presenten oportunitats per fer-ho. Narrem la realitat des de la negativitat i perdem la mirada d'oportunitat que tenim per regenerar-nos, experimentant desesperança, depressió i ansietat, que es van convertint en una resposta normalitzada a les constants agressions que veiem i patim en la quotidianitat.

La indefensió apresa és el mecanisme psicològic que explica l'"esclavitud": la ment es va reconfigurant per acceptar que no hi ha sortida, només queda la desconnexió o el lliurament del nostre potencial humà d'evolució i convivència a la visió i acció del domini pervers i psicopàtic dels "salvadors".

Com sortir de la indefensió

Sortir de la indefensió és un acte de valentia. Implica deixar l'"esclavitud" i caminar cap a la dignitat que ens mereixem com a éssers humans.

És necessari reconèixer els líders perversos i psicòpates quan ens proposin que la "solució" es basa en l'exclusió, humiliació o extermini d'altres. Sabem, per experiència evolutiva, que la força dels humans radica en la cooperació, no en la confrontació.

És necessari reconèixer les narratives que ens descriuen la realitat de forma incoherent, fonamentada en falsedats i manipulacions, i contrastar-les amb altres, per comprendre junts l'engany i la capacitat d'acció que tenim.

La indefensió apresa es trenca quan ens adonem que no estem sols, quan reconeixem que som comunitat. L'aïllament i la desconnexió són els principals aliats de la perversió i la psicopatia social; l'antídot és la reconnexió amb els altres, compartir espais, projectes, construint relacions saludables des de la confiança mútua.

L'acció col·lectiva, la cooperació i el reconeixement de la legitimitat d'existir dels altres són les eines per construir futurs compartits i evitar que el dolor es perpetuï en un cicle sense fi.

Per JOAN QUINTANA, Director de l'Institut Relacional.

¹ American Psychiatric Association. (2013). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (5a ed.). Arlington, VA: American Psychiatric Publishing.