QUÈ ÉS ALLÒ RELACIONAL?

Allò relacional és transversal a les nostres vides. Cada persona ho viu en relació amb la seva singularitat, i cada àmbit ho incorpora partint dels seus objectius. En aquesta nova etapa, vam voler conèixer com professionals de la salut, l'educació, el món social i l'empresa apliquen allò relacional en els seus espais de treball. Això és el que ens van contestar:

YOLANDA AGUILAR - Supervisora d'Infermeria. Qualitat i Seguretat del Pacient de la Clínica Corachán.

Soc infermera des de fa 24 anys. He rotat per totes les plantes d'un hospital amb la meva destinació final a Serveis Especials i ja fa 18 anys que faig de supervisora d'Infermeria. En la meva trajectòria professional i personal tinc clara la importància i l'impacte positiu de les relacions interpersonals. La qualitat assistencial de les nostres cures sobre el pacient depèn, en bona part, de la capacitació per enfortir i propiciar relacions de qualitat en el nostre entorn. El reconeixement, la visibilitat, el respecte i l'acceptació, sobretot de la persona que hi ha darrere de cada professional, és essencial, i ho és perquè el pacient rebi una atenció d'excel·lència en la seva persona i una ràpida recuperació de la seva salut. Aquesta qualitat en la manera de relacionar-nos, comunicar-nos, reconèixer-nos i donar-nos visibilitat, són clau per evitar interferències amb els prejudicis cap al pacient, cap als companys o cap a un mateix, derivats de les nostres percepcions personals. En aquesta pandèmia de la COVID-19 hem estat tots nus. Hem canviat la nostra mirada. Fragilitat, vulnerabilitat, pors, incertesa, lluitar per la vida, enfrontar-se a la mort, s'han percebut a la nostra pell. No obstant això, ha estat en aquest tsunami d'emocions, enmig de la batalla, quan de forma natural ens hem reconegut tots. Cadascun dels professionals: metges, infermeres, pacients… ens hem adonat que cal cuidar-nos per dins per ser i donar el millor per fora. El 2020 va sacsejar tot el nostre present i ens fa desitjar que aquest 2021 sigui l'any relacional a escala professional i, com no, a escala personal.

BELÉN BLANCO - Responsable pedagògica de la Xarxa de Col·legis Marianistes d'Espanya.

L'educació és, en essència, relació. Vincle entre els éssers humans amb la finalitat de comprendre el món i aprendre a conviure amb els altres. És un acte relacional en què una ànima amb una altra ànima es converteix en la millor fórmula pedagògica per arribar a ser allò que cadascú està cridat a ser en aquesta vida. La relació és, alhora, comunitat, i totes les relacions que s'estableixen entre les persones que formen part d'aquesta comunitat unides per la tasca comuna d'educar els nens. Relacions entre persones i agents educatius. Des del mes de març, la distància física exigida per la situació actual està revalorant la importància de la relació en l'educació. Ens ha fet conscients que sense aquesta relació és molt difícil garantir l'aprenentatge. Per això tenim, més que mai, que prioritzar la cura de l'altre i de les relacions que s'estableixen a l'escola entre tots els agents educatius. Educadors, alumnes, famílies… totes les persones que formen part de l'escola. Cal, més que mai, fer prevaler l'escolta, el diàleg, el reconeixement de l'altre, buscar l'equilibri entre l'afectivitat i l'efectivitat. Com a educadors, hem de treballar per establir un currículum en què el coneixement contribueixi al desenvolupament de les competències relacionals necessàries per a un nou humanisme on s'imposi el bé comú tan necessari per afrontar aquesta situació i per regenerar un món millor. La tecnologia ha arribat amb força al món educatiu. Cal també aprofitar-la per posar-la al servei d'aquestes relacions. Humanitzar-la. Que ens ajudi a alliberar temps i espais i a centrar-nos en l'única cosa que no pot substituir la tecnologia. Generar el vincle, generar l'acte relacional que, al seu torn, provoca l'emoció que garanteix l'aprenentatge. Més que mai estem cridats a posar les relacions al centre de les nostres comunitats educatives per, entre tots, sortir junts d'aquesta situació.

ISMAEL LARA - Responsable de Cultura, Innovació i Talent de SEAT.

La qualitat de les nostres relacions no és només important en aquests moments, sinó imprescindible. En aquest moment de pandèmia, més que mai. Sabem que l'absència de relacions significa la negació d'una persona. I sabem també que una clau de la felicitat per a qualsevol persona és sentir-nos part d'un grup, d'una xarxa, tenir suports, compartir i sentir-nos estimats i poder cuidar i sentir-nos cuidats. Doncs, en aquests moments, això és vital, al meu parer, per disminuir el nivell d'alerta i perill que podem sentir per haver descobert que som més vulnerables del que pensàvem, i que el nostre benestar i comoditat estan disminuint, si no gairebé desapareixent.

JULIÁN CARRANZA - Director de desenvolupament organitzatiu de Greenpeace Espanya.

Ens trobem en un moment social en què els mitjans, els polítics, han pervertit el sistema de comunicació i reconeixement entre nosaltres. Es valora més allò que és proper, allò que ens confirma, allò que pensem que no pas allò que és diferent o allò en què discrepem. I en aquest moment desapareix la possibilitat de trobada, de reconeixement, d'acostament o de negociació. La base de les relacions humanes és en el reconeixement de l'altre, en la integració. La tribu es construeix entre l'aportació de tots i de totes. Sense una construcció social comunitària, difícilment podrem avançar com a societat.

MAR MESTRE – Directora Àrea clients de Suara Cooperativa

Treballo al sector d'atenció a les persones a Suara Cooperativa i lidero un equip de dos mil professionals, la majoria dones, que conformen el servei d'atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona. Tinc la sort de compartir el meu dia a dia amb professionals excepcionals. Unes autèntiques cracs que han posat el millor d'elles per cuidar la gent gran que viu als seus domicilis, i també per cuidar-se entre elles mateixes. Com a equip vam aprendre pocs dies després de l'inici de la pandèmia que necessitàvem compartir entre nosaltres el que estàvem vivint. Vam començar una iniciativa voluntària d'enviar-nos vídeos per donar-nos ànims. Pensàvem que així podríem generar comunitat, complicitat, equip, ajuda mútua… L'experiència va ser brutal. En pocs dies teníem muntanyes de vídeos que van fer entre ells per donar-se suport. També vam rebre vídeos de persones que havien treballat amb nosaltres i que també volien formar part d'aquell moment. De persones que estaven malaltes. Del Servei de Salut, des de serveis d'Atenció Primària… És que cada dia entre les 7 i les 9 del matí esperaven el vídeo del dia. El primer «bon dia» de l'equip era com un xut d'energia i, sense esperar-ho, va visibilitzar el servei. Compartien els vídeos, ens escoltaven, reconeixien la feina, rebíem agraïments. Les persones ateses van agrair que hi anéssim en un moment excepcional com el que hem viscut. Que els truquéssim si no hi podíem anar. Que reinventéssim, fent videotrucades. Les hem protegit i ens han protegit. També hem rebut comiats de moltes d'elles i hem acompanyat les famílies en el seu dol. Hem vist l'amor de molt a prop. L'amor de persones que vam atendre, de companys de feina, de familiars, de pares, mares, amigues, veïns, coneguts. Així que va sorgir una iniciativa d'homenatjar totes les persones que van morir durant la pandèmia i vam sortir totes al carrer, a les places, i vam fer un minut de silenci. I quan vam acabar, de manera espontània, vam aplaudir. I també, vam rebre aplaudiments des dels balcons, perquè durant aquells mesos, vam viure i vam sentir por, dolor, ràbia, tristesa. Vam plorar, vam riure, hem estat alegres, orgullosos del que havíem fet. Hem hagut de descansar. Ens hem après a cuidar, perquè així ens cuidàvem entre totes, fins que vam aprendre que allò era la nova normalitat. Hem parlat de les emocions, del que ens passava. Ens hem escoltat i, en realitat, ens hem tocat més que mai, perquè hem alimentat l'ànima sense distàncies de seguretat, perquè sabíem que ho necessitàvem i que som vulnerables.

Teresa Terrades. Docent i coordinadora pedagògica de l'IES Escola Intermunicipal del Penedès.

En l'educació, res no és estàtic, tot es repensa contínuament. El que ha remogut el virus ha servit per repensar-nos des de la mirada constructiva i de futur. Encara no estem preparats per abandonar les aules, la presència no la podem substituir. Ens hi juguem el vincle educatiu, l'equitat, la construcció de la singularitat i la del grup, que és l'espai on s'aprèn el bé comú. Si el món virtual s'imposa a força de Covids, haurem d'inventar una nova presència que garanteixi tots aquests intangibles. Hem de fer de l'escola un espai de cura; de protecció a la salut entrarà més fort dins de les aules. I hi hem d'afegir un concepte: cuidar l'estat físic, intel·lectual i emocional de l'alumnat. També, molt especialment, el del professorat.

Coral Regi. Directora de l'Escola Virolai de Barcelona.

En començar aquesta pandèmia, quan van tancar les escoles el 13 de març, vam començar a preocupar-nos per moltes coses. Però de seguida ens vam adonar que el més important no era acompanyar els alumnes en l'aprenentatge, sinó acompanyar-los en els seus problemes emocionals. Necessitàvem educar nois i noies perquè sentissin que continuaven a prop de l'escola, que continuaven estant al centre de la nostra atenció. No va ser una situació fàcil, i tampoc no ho va ser el retorn a l'escola. Teníem moltes pors: nosaltres, els nens, les famílies, els joves… tots estàvem preocupats per la situació que era absolutament diferent. Grups tancats, sortides complicades. També ens trobàvem amb l'aïllament que representava per a nosaltres la mascareta. Tot això no va ser fàcil, sobretot en nenes i nens. Els nois i noies han demostrat una gran responsabilitat, i nosaltres ens hem adonat que, el més important a l'escola no és el que s'ensenya, els continguts; el més important és garantir que tenim nois i noies amb una forta intel·ligència emocional. Aquesta forta intel·ligència emocional que necessiten els nostres nens, que necessitem tots i totes, implica que l'escola prioritzi totes les activitats d'acompanyament, tot el que impliqui entendre l'altre, tot el que impliqui, sobretot, escoltar. Escoltar sentiments, escoltar emocions. Molts dies vam haver de dir a un grup de classe que tornaria a casa, que es confinarien. I això és dur per als nens, sobretot per als joves. Necessitem en aquest entorn garantia d'acompanyament. Garantia que és una situació que passarà i ens quedarem amb el millor d'aquesta experiència, que és que, realment, ens hem adonat que el més important són les persones i que el més important a l'escola és escoltar-nos i escoltar-nos els uns als altres.