TÉ LA SEVA ORGANITZACIÓ LA INTEL·LIGÈNCIA D'UNA FORMIGA? APRENENT AMB JORGE WAGENSBERG

Sobreviure més enllà dels avatars de l'entorn és l'objectiu de tota organització. Amb la nostra intel·ligència desenvolupem estratègies per augmentar la nostra capacitat d'anticipació i d'acció davant la incertesa de l'entorn. Diferents graus d'intel·ligència definiran diferents capacitats per seguir vius.

Intel·ligència Nul·la o de grau 0: No anticipem res. Responem dòcilment a la incertesa. Simplement ens trobem situats en un entorn. És la intel·ligència d'una pedra.

Intel·ligència Rígida o de grau I: Seguim un únic pla A. Som capaços d'anticipar una incertesa que es repeteix. Les nostres veritats no caduquen. Si la repetició no es compleix desapareixem. És la intel·ligència d'una formiga.

Intel·ligència Flexible o de grau II: Seguim amb un pla A, però si falla, som capaços de buscar un pla B. Aprenem de certes contingències de l'entorn. Les nostres veritats caduquen només enfront de certes contingències. És la intel·ligència d'un pop.

Intel·ligència Adaptativa o de grau III: Avaluem una situació particular i, en funció del resultat, desprogramem certs automatismes i actuem de manera diferent. Les nostres veritats canvien però no gaire més enllà de la contingència particular. És la intel·ligència d'un gos.

Intel·ligència Simbòlica o de grau IV: Som capaços de descobrir l'essència comuna en dos casos diferents. Comprèn els mecanismes que els diferencien, anomenem, prioritzem, sistematitzem, classifiquem, abstraiem i concretem. És la intel·ligència d'un humà, la cultura.

Prenem aquesta classificació com un fractal universal i apliquem la seva forma a un sistema organitzacional. La pregunta es formula sola: De quanta intel·ligència de grau IV comptem “realment” a la nostra organització”? I als comitès de direcció? o, per contra, té la nostra organització la intel·ligència d'una formiga? Ja que, com diu Wagensberg:

“La intel·ligència de grau IV és l'única que canvia per ofici i és, per tant idònia per seguir viu en un món canviant. Amb ella fins i tot es pot, per exemple, organitzar la convivència humana. Encara que se'ns oblidi cent vegades al dia.”

Jorge Wagensberg (Barcelona, 1948) és doctor en física i professor de teoria dels processos irreversibles a la Universitat de Barcelona. A més d'investigador, és un dinàmic animador del debat d'idees, la qual cosa li ha valgut, entre d'altres, el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científics a Catalunya. És director de la col·lecció Metatemas de Tusquets des de la seva creació el 1983. Després d'haver dirigit durant quinze anys CosmoCaixa, referent dels museus de la ciència de tot el món, va ser també director científic de la Fundació “la Caixa” i actualment elabora el projecte d'un gran museu sobre Ciència i Art: L'Hermitage Barcelona.

Lectures recomanades: La Rebelión de las Formas (Jorge Wagensberg); Si la Naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? (Jorge Wagensberg); A más Cómo menos Por Qué (Jorge Wagensberg). Tots a la Col·lecció Metatemas Ed Tusquets.