VALORS EN ACCIÓ I RELACIÓ

L'anàlisi i la comprensió de dos grans àmbits ha mogut les meves inquietuds professionals des de fa anys: les relacions entre persones i organitzacions, i la gestió per valors. Més enllà del seu estudi i implantació, m'ha preocupat i ocupat, i ho continua fent, comprendre la interacció entre tots dos.

Allò relacional ho abasta tot, és a tot arreu, ho impregna tot. Les persones som éssers relacionals des d'abans i tot de néixer, condicionem tota la nostra vida per la manera de relacionar-nos, treballem amb més tenacitat que en cap altra missió per aconseguir construir vincles amb aquells que ens envolten. Emprem la major part del nostre temps a mirar de comprendre i gestionar les nostres dependències personals i professionals, teixim la trama relacional familiar amb tot el que fem, amb el nostre llenguatge, gestos, mirades, accions, emocions. Hi tenim la font més gran de satisfacció i també de dolor. Construïm relacions, les trenquem, les recomponem, les enfortim, les cuidem o descuidem; estem permanentment ressituant-nos en l'àmbit relacional, conscientment o inconscientment.

El mateix els passa a les organitzacions. Les dinàmiques internes de relació activen, demoren, frenen o acceleren el seu funcionament, permetent o impedint que s'assoleixin els objectius plantejats. Quan una organització té un punt de bloqueig, algú pronuncia la frase màgica: “tenim un problema de comunicació”. No obstant això, vestim de comunicació el que gairebé invariablement és un problema de relació entre persones i/o departaments.

En el vessant extern, no són gaires les organitzacions que s'han preocupat per identificar, prioritzar, conèixer i escoltar els seus grups d'interès. Aquesta és una de les grans paradoxes empresarials: es dissenyen i gesten polítiques i accions per captivar i fidelitzar determinats col·lectius, però no se'ls consulta ni se'ls implica, i perden així l'oportunitat d'assegurar el sentit i l'eficàcia d'allò que es porta a terme. Encara hi ha un cert egoisme corporatiu pel que fa a la gestió de grups d'interès o stakeholders, prevalent l'interès de l'organització enfront de la possibilitat de conciliar postures, i d'estar sincerament obert a allò que es pugui plantejar des de fora de l'empresa. Les relacions amb els grups d'interès només es poden abordar des de la humilitat, la valentia i la confiança, i això encara els costa a les organitzacions. Encara es pensa en moltes empreses que a dins ho tenim tot, ho sabem tot i ho podem tot.

Els valors, segon àmbit al qual al·ludia al començament, són fàcils d'anomenar i comunicar. Parlem de la crisi econòmica mundial que no ha estat econòmica, sinó de valors. Fem servir conceptes com confiança, sostenibilitat o innovació, fins a gastar-los i buidar-los de significat. Exhibim, tant les persones com les organitzacions, els valors que ens diferencien; surt barat parlar de respecte, de llibertat, de transparència. Però darrere de les paraules hi ha les pors, les misèries i les incoherències. Cada dia també en aquesta qüestió hi passem temps, i no ho veiem. Ens quedem, moltes vegades, a la zona còmoda, la del debat. Quan en realitat, els valors, si no et costen alguna cosa, no són res. Si són reals, llavors trobaràs, com a persona i com a organització, que es tradueixen en determinades renúncies.

I… què té a veure una cosa amb l'altra? La gestió conscient d'allò relacional està guiada i ordenada pels nostres valors, encara que en un pla no conscient. És des dels valors que establim els límits, i amb això protegim les nostres relacions, evitant que arribin a entrar en zones fosques on tot s'hi val o on s'envaeix, es posa en risc, o s'abandona una relació. Les persones que són capaces de construir relacions de confiança, transparents, honestes, han aconseguit fer de la confiança, la transparència i l'honestedat una manera de relacionar-se, i han pres la decisió, des d'aquests valors, de fer determinades coses, i renunciar a altres. Les organitzacions que declaren els seus valors a les seves pàgines web i documentació corporativa i gestionen les relacions amb els seus grups d'interès des d'altres valors diferents, no aconsegueixen construir un model relacional sostenible ni creïble en el temps. I la nostra societat els ho permet més que a les persones.

Quan una organització tria els seus valors, també hauria de fer la reflexió sobre si està preparada per relacionar-se des d'ells, comprenent les conseqüències pràctiques que té, respecte dels seus diferents grups d'interès, ser (per exemple) transparent, innovador, àgil, íntegre, o inclusiu. Convé a més que analitzi si relacionar-se d'aquesta manera li permetrà assolir els seus objectius, ja que amb determinats valors i comportaments no es poden aconseguir determinades coses, almenys no fàcilment o pel camí més ràpid.

Progressant en aquesta línia, una organització, com una persona, faria bé d'analitzar a priori les renúncies a què la portarien els seus valors, per abordar el seu model relacional amb aquesta consideració, i no entrar en territoris de negociació amb els seus grups d'interès en què els valors es puguin veure danyats. Dit d'una manera més gràfica, és útil conèixer per endavant quin és el pressupost d'incoherència que estem disposats a assumir per construir o fidelitzar una relació.

Des d'aquesta consideració, que no deixa de ser una visió personal, els valors són l'essència de la configuració relacional, i allò relacional és la manifestació externa i concreta dels nostres valors. Els valors no són més que conceptes buits si no es tradueixen en límits, i sense límits les relacions no són sanes ni poden sobreviure. Comprendre-ho és protegir i afermar l'entorn personal, i organitzacional.

Per ESTHER TRUJILLO.