COMPTABLES

Fruit d'una conversa amb un directiu sobre la dinàmica que es produeix al comitè de direcció de la seva organització, em va citar un article que li havia estat útil per entendre el que es genera a les discussions sobre fets i les visions a curt i mitjà termini.

JOAN QUINTANA

L'article COMPTABLES que adjunto és de Juan José Millás, publicat l'1 de març del 2002.

COMPTABLES

Juan José Millás Tota empresa necessita almenys un comptable i un creatiu que intentin eliminar-se mútuament. L'important és que cap dels dos no guanyi la guerra perquè, quan la guanya el comptable, l'empresa acaba en suspensió de pagaments, i quan la guanya el creatiu també. Si Abel, que ara mateix no caic si era el creatiu o el comptable, hagués assassinat Caín, les coses no haurien estat diferents. El problema d'aquests dos germans és que no van assolir el punt d'equilibri entre les finances i la poesia. Convé assenyalar que, encara que tots els pares s'alegren de tenir un fill comptable que els faci la declaració de la renda, el seu somni secret és donar a llum un fill poeta que se la desfaci. Amb el cap, en fi, demanem als nostres plançons que estudiïn Econòmiques, però amb el cor els supliquem que es matriculin a Filosofia.

No s'enfadin, doncs, els comptables. És cert que la invenció del Deure i l'Haver no pot haver sortit sinó d'un cap el propietari del qual va rebre menys carícies de les que va necessitar. Però també és veritat que les que va rebre el creatiu van ser per llàstima més que per admiració. Tots dos tenen problemes psicològics greus. El més curiós és que del xoc d'aquestes dues patologies sol néixer un banc, una editorial, una funerària. I perquè l'empresa prosperi, l'hostilitat de l'un no ha de prevaler sobre la de l'altre. Quan en una editorial, per exemple, guanyen els comptables i comença a publicar títols previsibles amb l'argument que dos i dos fan quatre, no triga gaire a aconseguir que dos i dos facin zero. Però si guanyen els creatius, l'editorial trenca els vincles amb la realitat fins a aconseguir que dos i dos facin zero també, en comptes de cinc, com havien promès a l'accionista.

Quan en un país guanyen la guerra els comptables, la tristesa d'aquests homes insuficientment acaronats es transmet per via jeràrquica fins a assolir les cèl·lules més remotes del cos social. I això és el que ens passa: que els comptables han guanyat per majoria absoluta. No és només que no hi hagi oposició, sinó que els poetes, en lloc de comptar síl·labes per fer sonets, estan comptant les genuflexions que calen perquè els donin el Cervantes.