ENFORTIR EL VINCLE ENTRE EL PROFESSORAT I LES FAMÍLIES

Per SUSANA BAENA, mestra de primària i logopeda, i ÀLEX MUÑOZ, pedagog i col·laborador de l'Institut Relacional.

Els mestres i les mestres vetllem per mantenir un model relacional amb els nens i les nenes que els doni seguretat, on se sentin especials i puguin desenvolupar totes les seves potencialitats. Moltes vegades la nostra tasca educativa la centrem en l'alumnat, però, què fem perquè la família se senti partícip d'aquesta xarxa relacional que generem amb les nenes i els nens? Com vinculem les famílies en allò que passa a l'escola? Quines iniciatives portem a terme més enllà dels informes o correus informatius, sovint impersonals? De quantes famílies en coneixem els noms? Sabem què fan a la seva vida? Potser sabem que la mare d'en Jordi és metgessa, però de què? I com es diu el pare d'en Jordi? De vegades, les famílies són uns agents sense personalitat dins de l'escola, no sabem qui són ni què fan més enllà de ser pares, mares, avis, àvies... Elles i ells també formen part de la comunitat educativa i dels processos d'aprenentatge de les nenes i els nens. Des de la pràctica i el dia a dia, us posem alguns exemples que ajudin a donar un valor i a posicionar les famílies en un altre lloc dins del centre i la seva relació amb l'entorn. Un element essencial per visibilitzar-les és saber com es diu cada familiar. Un «hola, Jordi, com estàs?» fa que comencis una entrevista diferent. O un «adéu, Cristina, ja m'expliques demà com ha passat la tarda la Maria, que avui ha tingut una mica de mal de panxa», fa que l'espai creat sigui més proper i càlid, un espai on podrem treballar en conjunt per aconseguir un mateix objectiu: l'educació integral de les nenes i els nens. Així, si la Maria l'endemà no ve, podrem escriure un correu a la família en nom de tota la classe preguntant com es troba i desitjant que es millori. Això fa que el contacte de la Maria amb el grup vagi més enllà de l'espai presencial. La idea és mantenir una relació afectiva amb nenes, nens i famílies, tenir-les presents i fer-les visibles quan no hi són, generar una xarxa de relacions on tots els agents educatius siguin presents. D'aquesta manera, la Maria i la seva família se senten incloses en el dia a dia de l'aula.

La primera vegada que les famílies coneixen la tutora o el tutor dels seus fills i filles és a l'inici del curs. És el que anomenem el moment d'or, la nostra «primera cita», i n'hem de cuidar tots els detalls. Iniciar la reunió amb una cançó, un joc o un conte els dona unes ganes molt especials de fer i viure l'educació, i els torna protagonistes. És important que ens coneguin com a persones i no únicament com l'autoritat dins de l'aula. De vegades, mostrar-nos de manera autèntica genera més proximitat i confiança per compartir neguits i treballar conjuntament. En el nostre dia a dia, com en tota relació, els detalls s'han de continuar cuidant. De vegades passen coses boniques a la classe i no les compartim. Per què no enviar una nota, escriure un correu o fer una trucada a les mares i els pares explicant que el seu fill o filla ha ajudat un altre nen al pati? O afirmant que s'està esforçant per millorar. Per visibilitzar aquests petits detalls i destacar la singularitat de cada nena i nen, hem de buscar diferents estratègies i espais. Per exemple, al final de la setmana els podem demanar que comentin una acció amb la qual s'hagin sentit singulars i compartir-ho amb les famílies a través d'un missatge que els feliciti per l'assoliment. Ser mare o pare no és fàcil i, de tant en tant, si reconeixem com de bé ho estan fent, els anima a continuar treballant en equip pels seus fills i filles. Els nens i les nenes han de veure sempre una bona comunicació entre l'escola i la família. En la seva presència no hem de fer mai comentaris negatius respecte als seus familiars. Si necessitem parlar amb la persona responsable, ho farem directament i no els utilitzarem per fer de mitjancers: «digues a la teva mare que et compri ja un llapis».

D'altra banda, la família no s'ha de sentir jutjada, sinó que els entenem i veiem que de vegades no arriben, i que els ajudarem en el nostre dia a dia. Animem sempre l'alumnat a cuidar de les seves famílies, dient coses boniques, fent detallets, massatges, compartint les coses que els fan feliços o els prenen la son…

Si comentàvem la importància de la primera trobada amb les famílies a la reunió d'inici de curs, també cal comentar com podem fer un bon tancament. Sovint les famílies de la classe es coordinen per fer un petit regal a la tutora o al tutor per Nadal o al final de curs. Escriure un correu agraint aquest detall és un acte que agrairan i crearà un vincle més estret. I quan acabem una etapa amb l'alumnat i les seves famílies? Compartim molts moments especials, per la qual cosa idear un bon comiat és important. Escriure una carta o un correu electrònic personalitzat a les famílies, agraint tota la feina que han fet, felicitant-los per les filles i els fills que tenen, dient que els trobaràs a faltar, és posar un bon punt final a un camí en què ens hem acompanyat. Com dèiem, entenem que tota relació s'ha de cuidar i, si realment volem generar un vincle que acompanyi i doni solidesa a les nenes i els nens que són a la nostra aula, hem de conèixer i reconèixer les persones que són significatives en les seves vides, com són els seus familiars. Crear aquests petits detalls farà que les nostres relacions dins de l'escola siguin més sòlides i, segurament, la confiança i la xarxa de relacions afectives que sostenen el procés educatiu siguin molt més enriquidores.

Per SUSANA BAENA, mestra de primària i logopeda, i ÀLEX MUÑOZ, pedagog i col·laborador de l'Institut Relacional.