HISTÒRIES D'EQUIPS

Tots i cadascun dels equips amb els quals he treballat té la seva pròpia història, que s'expressa a través d'una narració. Aquesta narració està construïda amb els moments significatius que ha viscut l'equip i és fruit de la suma de percepcions dels seus components. Pot ser de forma més o menys conscient, però sempre, hi ha una història o narració que es repeteix per part dels membres. Aquesta narració dona sentit de pertinença al grup, explica la realitat de l'equip i crea seguretat als seus membres, ja que és el marc des del qual es treballa i s'actua.

Les històries als equips responen a preguntes com, per exemple: qui/com som, com ens veu l'organització en la qual estem, què és important per a nosaltres, en què som bons, què podem millorar, què creiem de l'organització, i dels equips amb els quals ens relacionem, què està en risc, etc…

Les condicions del nostre entorn socioeconòmic, la rapidesa dels canvis, la necessitat de prendre decisions immediates i el fet que els projectes/serveis requereixen una exigència més gran en els temps d'implementació, fan que avui el treball en equip sigui clau i fonamental per a la consecució d'objectius. Tant si treballem en una organització, com si som professionals independents, necessitem formar equip i, aquestes persones amb les quals ens unim, de forma natural o determinada per l'organització, formen la nostra xarxa de relacions professional. És a través de la suma de tots els membres que un projecte té èxit o fracassa i, les narracions que s'expliquen, tenen una gran relació amb els resultats que se n'obtenen.

A través d'aquestes narracions l'equip percep allò que succeeix en el seu entorn, pensa i viu en uns determinats estats d'ànim amb els quals pren decisions i realitza les accions que considera. Per tant, les accions de l'equip es deriven de les històries que s'expliquen. Per això, és de vital importància fer conscient l'equip de la seva narració, alhora que revisar periòdicament allò que ens expliquem. Recentment, m'he trobat amb un equip en el qual tots els seus membres m'explicaven vehementment que l'organització no els tenia en compte, que només es fixaven en els resultats, que ells no comptaven per a res i, a més, que tota la feina que els reportaven els altres departaments no els arribava mai bé, que no els escoltaven. Aquests pensaments recurrents de l'equip mantenen els seus membres ancorats en uns estats d'ànim com la frustració, la impotència, el victimisme i la desesperança. Com a resultat l'equip sobreviu, es blinda a la resta de l'organització i romanen immòbils, perquè aquesta narració és la que els uneix. I aquest és el paradigma des del qual l'equip es mou.

Per això, el primer pas és que l'equip s'adoni de la història que s'explica, per després, responsabilitzar-se de la narració. Ja que ha estat creada per la percepció de les vivències dels seus membres, els judicis que s'han fet de les diferents experiències. Reconeixent certes situacions i aspectes com a vitals, en incorporar-los a la narració, mentre que altres han decidit no veure's, perquè no donaven sentit a allò amb el que l'equip defineix la realitat. El nostre cervell també funciona així, un cop tenim instaurat un paradigma, la nostra ment percep a través d'ell i es limita a funcionar associant tot allò que concorda amb la narració, mentre que allò que no hi dona sentit, no ho veiem. O ho veiem únicament des de la percepció actual. Per això, quan es necessiten fer canvis, apareixen les resistències, la més important d'elles, encara que moltes vegades passa desapercebuda és la resistència a abandonar la narració que ens expliquem. Perquè si l'abandonem, qui som, en realitat, com a equip?

Aquesta narració possibilita una sèrie d'accions però també limita a realitzar-ne d'altres. En fer l'exercici de veure tot allò que no hem volgut veure fins al moment i indagar de forma apreciativa en les fortaleses i en tot allò que sí que funciona, comencem a observar altres punts de vista, una altra realitat i, és des d'aquí, que es poden realitzar accions diferents, que obren camins i conviden a la trobada i la regeneració.

Per AMPAI GIMFERRER.