LA PLENITUD DEL BUIT
- Joan Quintana
- Aug 1, 2024
- 2 min de lectura
Omplir l'agenda els dies de descans és perdre una oportunitat de poder experimentar la plenitud del buit. A Europa és temps de vacances, és a dir, el temps que dura la cessació de la feina o de la nostra activitat habitual. El nostre dia a dia transcorre per altres escenaris, ritmes i intensitats de relació amb les persones que comparteixen la nostra intimitat. La temptació de reproduir l'esquema d'omplir-ho tot amb activitat i acció per sentir que estem aprofitant amb eficiència el nostre temps, se'ns presenta com una solució per no sentir que les hores passen sense fer res i que els dies es dilueixen sense profit. El personatge embolicat de reptes, eficiència i resultats, domina el gaudi del no-fer, la sensació que produeix alentir el ritme, la sorpresa de descobrir els matisos que ens envolten amb la contemplació i el goig de la conversa entrellaçada només pel plaer de compartir amb calidesa. Vivim entre narratives de creixement del més i més. Allò vulnerable s'ha d'invisibilitzar, i no decebre esdevé una obsessió. Així el temps va perdent significat i no arribem mai al lloc segur, ja que sempre en sortim abans d'establir-nos en un altre lloc. En temps de descans podem experimentar:
El buit: estar sense omplir-nos de… i sentir que el buit ens pot portar a la sensació agradable del no saber què...
El silenci: espais de temps escoltant la natura que amb els seus sons ens recorda l'essencialitat.
La contemplació: mirar i veure sense buscar, ni voler comprendre, deixant que allò contemplat ens convidi a deixar fluir emoció i pensaments en una dansa harmònica.
L'estada: Arribant als llocs sense voler atrapar-los en una selfie o passar-hi per anar a un altre lloc. Per marxar cal arribar i deixar que el lloc esdevingui estada i estar.
L'art de relacionar-se és aprendre a demorar-se i donar temps a la trobada amb els altres. Per un estiu en plenitud i des d'aquesta polir la riquesa singular i única de la nostra persona.
Per JOAN QUINTANA, director de l'Institut Relacional.
Comentaris