SABER ON CAL SER

Cada dia ho sento i ho penso. Si hi ha alguna cosa difícil en aquesta vida urgent que ens arrossega, és saber on ha de ser un a cada moment.

Triar no ha estat mai fàcil. Equivocar-se, en això, deixa un regust molt amarg. En els meus anys d'executiva en empreses multinacionals he viscut moments molt bons, i moments molt regulars… En recordo alguns, amb més o menys claredat. Però sens dubte les hores més amargues han estat aquelles en què la meva feina m'ha portat a sentir que no era on havia de ser. Qualsevol que em llegeixi s'ha pogut trobar en alguna habitació grisa d'un hotel gris en un dia qualsevol pensant: què dimonis hi faig jo aquí?. I prenent consciència que en aquell moment, aquell no era el seu lloc.

Quan ens equivoquem en aquesta elecció, en algun lloc hi sobrem. Però en un altre lloc, on decidim no ser-hi, ens trobaran a faltar. Perquè no ser-hi, de vegades, deixa molta més empremta que ser-hi.

En un dels seus millors llibres, Javier Urra explica el concepte de “memòria afectiva”. Més desenvolupada en dones que en homes, sembla ser, la memòria afectiva ens fa recordar nítidament tot el que està relacionat amb una emoció, el lloc i el moment, el que hi havia allà, sons, colors, temperatures... I així, recordem aquell poble on vam discutir amb un germà al mig de la plaça. Recordem la roba que dúiem posada quan algú ens va dir que ens estimava. Recordem la benzinera on érem a Medina del Campo quan ens van trucar per dir que el meu pare havia mort.

I per això recordem qui va ser al nostre costat en moments clau, des de nens. I recordem, sobretot, qui no hi va ser. La decepció de no ser-hi, el neguit de “jo et necessitava allà, i no hi eres”. La mirada ansiosa del nen que busca el seu pare a la graderia quan marca un gol. El buit d'esperar que aparegui algú que no va aparèixer mai. Moments vitals relacionats amb el ser-hi, i amb el no ser-hi.

Necessitem una certa pedagogia per ensenyar a un cap a esperar, si una mare ens necessita; per ensenyar a un fill que potser avui hi ha un assumpte més important que el seu partit d'hoquei; o per ensenyar a un client que avui el fill és prioritari.

Cal saber on cal ser a cada moment, i això no és fàcil.

Per ESTHER TRUJILLO.