SENSE LÍMITS

Veig i escolto a la televisió que una menor, de 16 anys, ha estat violada a Rio de Janeiro per 33 homes. Primer no m'ho puc creure, després em fa fàstic, després m'imagino la vida impune dels 33 i la no-vida d'ara endavant d'aquesta nena-dona. No hi ha límits, de cap mena.

Escolto també com una mare ha venut el seu ronyó per pagar les medicines del seu fill malalt. I penso com, de manera absurda, tria conservar alguna cosa, encara que posi en risc allò essencial. I es desdibuixen els límits.

Treballo amb una organització on, per diferents raons, la impunitat assoleix nivells desconeguts. El seu màxim líder em pregunta: què puc fer?. Qualsevol cosa que imposi límits, qualsevol cosa excepte no fer res, resignar-se. Això mai. Posar límits, encara que siguin petits, encara que siguin subtils, dibuixa'ls…

Llegeixo a la premsa d'ahir diumenge que l'amo de la pornografia a Espanya organitzava sessions en què una noia feia 100 fel·lacions per 450 euros. Tanco el diari. No puc continuar llegint. Què dimonis passa? D'on surten aquestes noies, aquests clients…?

Intento trobar raons. Els diners apareixen entre les primeres. Els diners a petita escala, a escala de necessitat, a escala de por, a escala d'ambició, i després a escala de poder i mega-ego. Ja s'ha dit i fins i tot s'ha cantat de manera immillorable “money makes the world go round”.

Al costat d'alguns successos així, sembla que fins i tot el desordre polític, els pseudolíders sense nord, l'absència de govern i de governança al país, i els valors convertits en armes nuclears light, són debats menors. I si això no és un assumpte rellevant, difícilment ho seran l'ètica, els valors, o les persones.

Per ESTHER TRUJILLO.