VEURE, ESCOLTAR I TOCAR L'ALTRE

Una conversa, com defineixen els diccionaris, és un diàleg entre dues o més persones amb l'objectiu d'expressar idees, emocions o afectes, no sempre amb una planificació prèvia.

Tota conversa té tres aspectes bàsics: l'aspecte Individual, el “jo” o la dimensió personal; l'aspecte Operacional, l'“allò”, o la dimensió impersonal i l'aspecte Relacional, el “nosaltres” o la dimensió interpersonal.

Una conversa es pot convertir en un espai fàcil o difícil segons el grau d'amenaça dels tres aspectes en la conversa.

La primera dificultat pot arribar quan percebem la nostra imatge qüestionada perquè ens sentim avergonyits o amenaçats. En aquell moment, caiem en el parany del tot o res i tot el que no ens permeti considerar-nos perfectes es converteix en horrorós i tot el que no percebem com un elogi es converteix en un insult. Per aquest motiu dediquem tant d'esforç a protegir la nostra identitat, convençuts que tenim raó, encara que l'altra persona estigui equivocada.

Si a la nostra imatge i identitat hi sumem els pensaments i sentiments que de veritat importen i no sempre donem a conèixer, fins i tot perquè no n'hem pres consciència, ens podem trobar que cada interlocutor creu que sap i comprèn el que està succeint, però que en realitat no sigui així.

Finalment, hem de tenir en compte les hipòtesis i les expectatives no expressades ni reconegudes, que poden generar desil·lusió cap a l'altra persona, en el pla relacional. Crítica i actitud defensiva que poden degenerar en menyspreu si ens distanciem mútuament i perdem el sentit de connexió, perquè considerem que és inútil una comunicació clara i sincera.

En totes aquestes condicions la conversa es converteix més en una discussió que en una conversa.

Com podem facilitar el procés perquè la conversa esdevingui fàcil?

Pel que fa al nivell individual, el jo, hem de comprendre que es posen en joc aspectes de la nostra veritable identitat. El millor és ampliar el criteri amb què ens jutgem a nosaltres mateixos i comprendre que les etiquetes del tipus “tot o res” no són suficients per descriure'ns.

Quant a l'aspecte operacional, hem de partir de la base que qualsevol persona pot aportar informació significativa i descobrir quin és el nostre paper en la conversa.

I en el pla relacional, hem de comprendre que la connexió no sorgeix d'una postura d'arrogància moral sinó de la veritable humilitat. Només a través de la confiança i el respecte mutu, donant espai als desitjos i les emocions, és possible establir una interacció i connexió productiva.

En realitat, una conversa s'assembla més a un estat de flux entre el llengge, les emocions i els sentiments. El que determina si una conversa deriva o no en discussió és justament l'emoció, perquè tot el que passa en una conversa té conseqüències en les nostres emocions i a la inversa.

Com deia Virginia Satir: «Crec que el millor regal que puc rebre d'algú és que em vegi, que m'escolti, que m'entengui i que em toqui. El millor regal que puc donar és veure, escoltar, entendre i tocar una altra persona. Quan s'ha fet això, sento que s'ha establert contacte».

Equanimitat, humilitat, amor i compassió. Amb elles del nostre costat és possible conversar.

Per GEMMA SEGURA.