EL RECONEIXEMENT ÉS RENDIBLE
- Instituto Relacional
- Sep 13, 2017
- 2 min de lectura
Un article de Jesús Martínez Bustos, publicat al web de la Fundació Factor Humà.
Joan Quintana, director de l'Institut Relacional, va començar la seva ponència durant l'últim acte de lliurament del Premi Factor Humà Mercè Sala amb la següent reflexió: "La cerca del reconeixement del nostre entorn és la principal força motriu per a la majoria dels éssers humans, i aquesta força ens porta a fer les coses més meravelloses i també les més lamentables. " No obstant això, sembla que a les organitzacions falten enormes quantitats de reconeixement, tot i ser quelcom aparentment fàcil i "gratuït". Les organitzacions estan plenes de "reconeixements pendents", pendents de donar i pendents de rebre. Joan ens va recordar durant la seva xerrada a l'últim acte de lliurament del Premi Factor Humà Mercè Sala com la manca de reconeixement a les organitzacions provoca la invisibilitat de persones, equips, departaments i fins i tot de tota l'empresa, i com això té com a conseqüència l'absència d'actituds proactives, la falsa obediència i l'absència de la implicació per part de les persones, condemnant l'organització a una quasi segura desaparició. El reconeixement s'aprèn, es perfecciona i pot transmetre's, sobretot a través de la pràctica. Reflexionem breument sobre alguns aspectes necessaris perquè aquest reconeixement pugui donar-se i sigui efectiu. Per reconèixer l'altre, és necessari sentir-me legitimat per aportar-li aquest reconeixement (és a dir creure en el valor del meu reconeixement), poder mirar-lo desposseït del meu filtre mental i dels meus prejudicis, amb l'autèntica intenció de veure tot el seu potencial i les seves fortaleses, de comprendre la seva perspectiva que segur que és diferent de la meva. Per reconèixer l'altre és necessari acceptar i valorar les seves singularitats, no intentar homogeneïtzar-les, sinó alinear les seves fortaleses en la direcció del projecte d'empresa, gestionant aquest difícil però màgic equilibri entre amor i límits a l'altra persona. Per reconèixer l'altre és necessari invertir el temps i l'energia per escoltar-lo de manera atenta i present, amb la vertadera intenció de comprendre'l. Requereix generositat i autenticitat a l'hora de mostrar agraïment per la contribució d'aquest altre, i honestedat i concreció a l'hora de donar feedback sobre el seu acompliment i sobre la tasca realitzada en el marc del seu treball. De manera resumida, els grans passos per brindar aquest reconeixement aleshores serien: mirar amb la intenció autèntica de veure el valor diferencial en l'altra persona, escoltar per comprendre la seva perspectiva pròpia, expressar de manera explícita el reconeixement, mostrar agraïment per la seva contribució i donar feedback tant crític com de reforç per les seves actuacions professionals. Com resumeix el propi Quintana: "Et miro; et veig; et reconec; t'ho dic; i actuo en coherència, legitimant".
L'article té el seu origen aquí: https://factorhuma.org/es/actualitat/blog-factor-huma/13181-el-reconocimiento-es-rentable La ponència de Joan Quintana a la qual es refereix l'article es pot trobar en aquest vídeo: https://youtu.be/B1ul3ZSntes