JORGE WAGENSBERG SOBRE «L'EDUCACIÓ EN AFORISMES»
- Sílvia Penón
- Jun 25, 2017
- 3 min de lectura
En aquest post ens permetem recuperar un text escrit per Jorge Wagensberg i publicat al diari El País el 2014. El científic ens convida a comprendre i a conversar, com a mitjans imprescindibles per trobar allò comú en allò diferent i viure l'experiència educativa com una font de goig intel·lectual.
L'educació en aforismes
Què és preferible: coneixement sense crítica o crítica sense coneixement?
L'ésser humà conserva alguns dels seus trets juvenils més enllà de la seva maduresa sexual. Tècnicament el fenomen s'anomena neotènia i, en general, està associat a salts significatius de l'evolució. Els nostres cosins primats són naturalment proclius a jugar i a aprendre durant la seva fase juvenil, però aviat hi perden l'interès. Nosaltres en canvi juguem fins a l'últim minut de la nostra vida, per la qual cosa un humà ben bé es podria anomenar un mico immadur, un curiós individu l'educació del qual a les aules pot superar una quarta part del temps total que li toca viure. A continuació, uns aforismes en honor seu…
Educar no és omplir, sinó encendre.
Educar és afavorir l'addicció al goig intel·lectual.
Aprendre té tres fases: l'estímul, la conversa i la comprensió, i amb cadascuna d'elles existeix l'oportunitat per a un goig intel·lectual.
El bon estímul a favor del coneixement és en les paradoxes que sorgeixen entre el que veiem i el que creiem, per tal cosa la realitat no es pot reemplaçar per res de millor a l'hora de buscar estímuls. (Per què no dedicar un dia de la setmana a sortir de l'aula per visitar la realitat que és, per cert, el que tenim més a mà?).
Conversar és escoltar abans de parlar: que fàcil, que difícil.
Conversar no és esperar el torn per continuar amb el que s'estava dient.
El goig intel·lectual per la conversa es produeix quan un punt d'arribada no coincideix del tot amb l'anterior punt de sortida. (Què tal una assignatura de conversa?).
Comprendre és caure en la mínima expressió d'allò màxim compartit.
El goig intel·lectual per la comprensió ocorre en el moment exacte en què un descobreix que dues coses diferents tenen alguna cosa en comú.
Ensenyar a algú és portar-lo, de la mà de la conversa, fins a la vora mateixa de la comprensió.
Ensenyar no consisteix a injectar comprensions, sinó a assenyalar camins per ensopegar-hi.
Els estímuls que es rebolquen en si mateixos i que no condueixen a una conversa o a una comprensió no són el principi de cap educació, sinó la fi última d'alguna mena de pornografia (el best-seller de disseny, l'anomenada autoajuda…).
La classe magistral en la qual més de cent alumnes assisteixen a una exposició —que sempre poden llegir abans o després— és una estafa educativa.
Es pot estimular i conversar, però comprendre, el que es diu comprendre, es comprèn sempre en la més estricta solitud.
Deu persones passegen i conversen (mètode peripatètic); 40 escolten i potser pregunten, però ja no conversen; 100 són espectacle, i 500, cerimònia.
Coneixement sense crítica és més preocupant que crítica sense coneixement.
L'examen tradicional s'assembla a una confessió forçada en la qual l'alumne accedeix a simular que ha comprès.
En els primers 10 anys d'escola potser només valen la pena dues coses: exercitar el llenguatge (llegir i escriure en diversos idiomes, matemàtica, música, dibuix…) i entrenar l'hàbit de la conversa i la crítica.
A l'escola, ni una sola idea blindada contra el dubte, ni una de sola.
Les creences no s'ensenyen, es transfonen.
Combinant només quatre conceptes (allò propi i allò aliè, l'alegria i la tristesa) s'obtenen les passions humanes elementals: compassió: tristesa pròpia per la tristesa aliena; morbo: alegria pròpia per la tristesa aliena; alegria empàtica: alegria pròpia per l'alegria aliena; autoestima: alegria pròpia per l'alegria pròpia; autocompassió: tristesa pròpia per la tristesa pròpia...
L'educació és un recurs cultural per matisar una passió natural (prestigiar la compassió, desprestigiar l'enveja…).
Ni tan sols menjar és una excusa per ajornar el conèixer, almenys mentre la hipoglucèmia no ens ennuvoli la vista.
Existeix una inversió en la qual sempre es guanya i el benefici de la qual sempre cap a l'equipatge de mà, no es pot perdre, ni ningú no la pot robar: l'educació.
Comentaris