per SUSANA BAENA, mestra de primària i logopeda, i ÀLEX MUÑOZ, pedagog i col·laborador de l’Institut Relacional.
Les mestres vetllem per mantenir un model relacional amb els infants que els doni seguretat, on cada una d’elles se senti especial i pugui desenvolupar totes les seves potencialitats.
Moltes vegades la nostra tasca educativa la centrem en l’infant, però què fem perquè la família se senti partícip d’aquesta xarxa relacional que generem amb les nenes i els nens? Com vinculem a les famílies en el que passa a l’escola? Quines iniciatives com a mestres duem a terme, més enllà dels informes o mails informatius, sovint impersonals? De quantes famílies coneixem els seus noms? Sabem què fan a la seva vida? Potser sabem que la mare del Jorge, és metgessa, però de què? I com es diu el pare del Jorge?
A vegades les famílies són uns agents sense personalitat dins l’escola, no sabem qui són ni que fan més enllà de ser pares, mares, avis, àvies,… Ells també formen part de la comunitat educativa i dels processos d’aprenentatge de les nenes i nens.
Des de la pràctica i el dia a dia com a mestra us posem alguns exemples que ajudin a donar un valor i posicionar a les famílies en un altre lloc dins el centre i la seva relació amb l’entorn.
Un element essencial per visibilitzar-les és saber com es diuen els familiars. Un “Hola Jordi, com esteu?” fa que comencis una entrevista diferent. O un “Adeu Cristina, ja m’expliques demà com ha passat la tarda que avui la Maria ha tingut una mica de mal de panxa”, fa que l’espai creat sigui un espai més proper, més càlid on podrem treballar juntes per aconseguir un mateix objectiu: l’educació integral de les nenes i els nens. Si la Maria l’endemà no ve, podem escriure un mail a la família en nom de tota la classe preguntant com es troba i desitjant que es millori. Això fa que el contacte de la Maria amb el grup vagi més enllà de l’espai presencial.
El fet de mantenir una relació afectiva amb els infants i les famílies tenir-les presents i fer-les visibles quan no hi són, generar una xarxa de relacions on tots els agents educatius són presents. La Maria i la seva família, es troben incloses al dia a dia de l’aula.
La primera vegada que aquestes famílies coneixen a la tutora o tutor dels seus fills i filles és sense dubte el que li diem “el moment d’or” i és la reunió de famílies d’inici de curs. Serà la nostra “primera cita” i haurem de cuidar tots els detalls. Iniciar la reunió amb una cançó, amb un joc, amb un conte… posa davant d’aquests familiars unes ganes de fer i de viure l’educació molt especial, i els fa protagonistes també a elles. És important que ens coneguin com a persones no únicament com a mestres, a vegades mostrar-nos de manera autèntica ens fa propers i genera confiança per compartir neguits i treballar conjuntament.
En el nostre dia a dia, com en tota relació, els detalls s’han de continuar cuidant. A vegades passen coses maques a la classe i no les compartim. Per què no enviar una nota a l’agenda? O escriure un mail o fer una trucada explicant que el seu fill o filla ha ajudat a un altre nen al pati? O afirmant que s’està esforçant per millorar?
Per poder fer visible aquests petits detalls i fer a cada infant singular hem de buscar diferents estratègies i espais per materialitzar aquesta relació. Pot ser al final de setmana que cada infant tingui un recull d’una acció que li ha fet singular i això es pugui compartir amb les famílies, reben un missatge tal com: “Et felicito, aquesta setmana t’has esforçat molt en…”. Ser mare a pare no és fàcil i de tant en tant sentir que algú t’està dient, ho esteu fent molt bé, anima a continuar treballant en equip pels seus fills.
Els infants han de veure sempre que tenim una bona comunicació amb la família i mai fer comentaris negatius davant d’ells referent als seus familiars. Si hem de parlar amb la mare o el pare, ho farem directament, mai utilitzarem al nen de missatger: “diga-li a la teva mare que et compri ja un llapis”. La família no s’ha de sentir jutjada, ha de sentir que entenem que a vegades no arriben a tot i que els ajudarem en el nostre dia a dia. Animem sempre les nostres alumnes a cuidar de les seves famílies dient coses boniques, fent detallets, massatges, compartint les coses que el fan feliç o els amoïna…
Si comentàvem la importància de la primera trobada amb les famílies a la reunió d’inici de curs, també cal comentar com podem fer un bon tancament. Sovint les famílies de la classe es coordinen per fer un petit regal a la tutora o tutor de la seva filla o fill per Nadal o per final de curs. Escriure un mail agraint aquest detall a totes les famílies, és un acte que agrairan i crearà un vincle més estret.
I quan acabem, amb els i les alumnes i les seves famílies, una etapa? Compartim molts moments especials, pensar com fer un bon comiat és important. Escriure una carta o un mail personalitzat a les famílies agraint tota la feina que han fet, felicitant pels fills que tenen, dient que els trobaràs a faltar… és posar fi a un camí que hem recorregut juntes.
Com dèiem entenem que tota relació s’ha de cuidar i si realment volem generar un vincle que acompanyi i doni solidesa als i les infants que estan a la nostra aula, això és impossible sense conèixer i reconèixer a les persones que són significatives a la seva vida, com son els seus familiars. Crear aquests petits detalls faran que la nostra relació amb elles i amb els infants sigui més sòlida i segurament la confiança i la xarxa de relacions afectives que sostenen el procés educatiu siguin molt més enriquidores.
ESCRIUEN: SUSANA BAENA, mestra de primària i logopeda, i ÀLEX MUÑOZ, pedagog i col·laborador de l’Institut Relacional.
