Com es dibuixa la presència avui, quan la virtualitat ens fa travessar oceans i compartir sense necessitat de moure’ns?
Quan pensem en José Ramón Ubieto es van obrir tantes interrogants que ens va costar molt delimitar la conversa. L’autor de El món post-COVID: Entre la presència i el virtual (2021) i Benvingut metaverso? Presència, cos i avatars en l’era digital (2022) va arribar a [R]Evolució Relacional per a aclarir-nos respecte als abastos de les noves tecnologies en les relacions humanes. «El digital ho podem pensar com un laboratori del “jo” […] Hi ha persones que per dificultats diverses no podrien socialitzar o no poden fer-ho, i el metavers i la realitat digital, en general, li ho permet. El fake no sols és un engany. El fake a vegades és l’opció i la possibilitat que té algú de presentar-se davant l’altre d’una manera una mica més interessant», comenta.
Fins a on està bé valer-se de la tecnologia? On acaba la humanitat i on comença la intel·ligència artificial? A pesar que inquietuds com aquestes porten anys sobre la taula, seguim sense respostes. La ciència-ficció crea alguns escenaris més o menys agradables, però, al final, només sabem d’incertesa. La paradoxa d’aquesta era és que, malgrat estar més conectad@s que mai, els nostres vincles estan deteriorant-se. Podem viure sense ells?
[R]evolució Relacional és conduït per Joan Quintana, director de l’Institut Relacional, i pots trobar-lo en Spotify. Escolta aquest episodi aquí:
